LA PÍFIA DE LA QUARANTENA TURÍSTICA

Quan l’executiu del govern espanyol va anunciar el dia 13 de maig, per sorpresa, que obligaria els turistes estrangers que visitessin l’Estat espanyol a fer una quarantena de catorze dies al seu hotel es va encendre una alarma. Primer, perquè això donava el missatge als potencials turistes europeus que no serien benvinguts. Algú pensa que una persona vindrà a casa nostra de vacances dues setmanes per estar tancat a l’habitació del seu hotel? Segon, perquè aquesta declaració es va produir quan en diversos països l’evolució de la pandèmia ja anava a la baixa i, per tant, molts podien tenir al cap voler fer les reserves de cara als mesos d’estiu. I tercer, perquè cap altre país europeu havia parlat d’imposar quarantenes severes a socis comunitaris si es volien desplaçar per Europa per fer turisme sempre que les condicions sanitàries ho permetessin durant els mesos de calor.

La resposta francesa i alemanya va ser fulminant: respondre amb la mateixa moneda. La ministra gal·la de turisme, Élisabeth Borne, va “convidar” diumenge passat els seus ciutadans a no viatjar a Espanya per les seves mesures “contradictòries”. El govern de Berlín ja havia dit que l’Estat espanyol no era un indret segur per als visitants alemanys perquè “hi havia moltes infeccions i morts per la covid-19” i també “per les contínues contradiccions en la política de contenció sanitària”. No cal dir que, mentrestant, el sector turístic espanyol, que va gestionar l’arribada de 83,7 milions de turistes el 2019, treia foc pels queixals, ja que la decisió de l’executiu significava un fre en tota regla davant la competència d’altres països del sud.

I ara què? Doncs ara, el govern de l’Angela Merkel vol posar fi a partir del 15 de juny a l’advertència de viatjar feta als turistes, si la situació del coronavirus ho permet. Itàlia ja vol obrir les fronteres el 3 de juny, i sense imposar cap quarantena. Davant de tot això, què diu el govern de Pedro Sánchez? Doncs que la quarantena s’acabarà l’1 de juliol, com a màxim, o bé quan finalitzi l’estat d’alarma. Llavors, la pregunta és evident. Per què es declara la quarantena als turistes estrangers per anunciar deu dies després que quedarà eliminada en breu? És més, durant aquestes setmanes, pràcticament sense vols, per què era tan important poder aplicar aquesta mesura de restricció als visitants si aquí la situació encara era pitjor que a la majoria dels països comunitaris?

Prova del neguit del sector és que dilluns passat, després de l’anunci de la fi de la quarentena del president del govern, les empreses turístiques van liderar les pujades de l’Ibex-35. A les 10.30 h, les accions de Meliá Hotels havien crescut un 19,1%, seguides de les d’IAG (format per Iberia, British Airways i Vueling), amb un augment del 7,2%. Les accions d’Aena també van pujar un 4,57% i les d’Amadeus, un 3,8%.

Les previsions econòmiques després de la pandèmia auguren molta foscor. El PIB podria caure més de dos digits enguany i l’atur podria escalar de forma alarmant. Per això, s’ha d’evitar caure en contradiccions a l’hora de prendre certes decisions que poden tenir conseqüències irreparables. I més en el sector del turisme, que representa el 13% del PIB a l’Estat i a Catalunya. La despesa turística dels estrangers es va situar a casa nostra en els 21.360 milions d’euros el 2019, superant per primera vegada la barrera dels 21.000 milions, i amb un increment del 4,3% respecte al 2018. L’arribada de turistes més enllà dels Pirineus també va batre un “rècord anual”, amb 19,3 milions de visitants, un 0,8% més. La despesa mitjana diària per persona va augmentar un 5,3% interanual i es va situar en 195 euros. D’acord amb l’afluència dels turistes estrangers, el principal país emissor continua sent França, amb 4,1 milions de visitats; el Regne Unit ocupa la segona posició, amb 2 milions de turistes, i els EUA i Alemanya ocupen la tercera i la quarta posició, amb 1,5 i 1,4 milions. Una dada positiva va ser que el turisme d’estiu, amb un 46% de quota, es va convertir en la xifra més baixa fins ara, un fet molt buscat per la Generalitat, ja que significava obrir-se a la diversificació en les diferents activitats i allunyar-se, cada cop més, del lideratge absolut del turisme de sol i platja.

Aquest sector haurà de millorar les condicions de l’ocupació que hi treballa, que a Catalunya suposa el 12%, però no es pot menystenir perquè el país té unes bones condicions per seguir rebent milions de visitants i, per tant, d’ingressos. Una altra cosa és que no s’han de deixar de potenciar motors econòmics clau com la indústria i el sector biomèdic i de la salut.