SOLFERINO

La casualitat ha volgut que l’endemà de Sant Joan m’hagi caigut a les mans el llibre Un souvenir a Solferino. M’explicaré. Era l’endemà de Sant Joan, però del 1859, quan l’empresari, emprenedor, comerciant i escriptor suís Jean Henri Dunant va arribar a aquesta petita ciutat piemontesa, a  Solferino. Quan encara Algèria estava ocupada per França, Dunant va crear una companyia industrial i financera especialitzada en el blat de moro. Però com que les autoritats colonials franceses no li assignaven unes terres ni una escomesa d’aigua, Dunant va decidir visitar directament l’emperador de França, Napoleó III. L’emperador lluitava contra Àustria, en un racó del Piemont, a Itàlia. El quarter general estava situat a Solferino, i en veure que no rebia resposta, Dunant se n’hi va anar. S’hi acabava de lliurar una cruenta batalla que va deixar 38.000 víctimes entre morts i ferits. Els més de 10.000 ferits estaven agonitzant al camp de batalla, no rebien cap atenció. Dunant va prendre la iniciativa i va organitzar la població civil per assistir els soldats malferits. Faltava de tot, però es va espavilar per suplir les mancances. Quan va tornar a Ginebra, Dunant va escriure aquella experiència en el llibre Un souvenir de Solferino. Imprès el 1862 amb els seus diners, hi va descriure la batalla, el cost econòmic i en vides i els posteriors esdeveniments. I hi va desenvolupar la idea de la necessitat de crear una organització neutral que proveís de l’atenció necessària els soldats malferits. El llibre el va distribuir a molts dels líders polítics i militars d’Europa i va començar a viatjar per promocionar les seves idees. El llibre va arribar a la Societat pel Benestar Públic de Ginebra, i el 17 de febrer del 1963 es va fundar el Comitè Internacional de la Creu Roja. Un acte voluntari és un acte que surt de la voluntat. Surt de l’ànima, aquell principi vital que és la seu on s’allotja la intel·ligència i la sensibilitat. Per tant, els voluntaris són els que es mouen per ajudar l’altre, empesos per una consciència i una sensibilitat que els fa actuar per atenuar els patiments de l’altre. Ara més que mai, cal reivindicar el voluntariat que Dunant va forjar l’endemà de Sant Joan a Solferino.