MENTRESTANT ES BARALLEN...

Em venia de gust tornar-me’l a llegir i me’l vaig empassar d’una tirada. Es tracta del llibre Jesús. Un perfil biogràfic (Proa, 2004) del doctor en ciències bíbliques Armand Puig i Tàrrech. A banda de l’objectiu central, que no és altre que el de narrar magistralment qui era Jesús de Natzaret, l’autor ens dona una visió global de l’època en què el lector no especialista, tal com ell mateix escriu en el preàmbul, pot trobar elements per anar-se formant una imatge no només del personatge central, sinó també del marc geogràfic, sociològic i polític. És en aquest aspecte, en el polític, on els jueus dels territoris de Judea, Galilea i Perea em van recordar una escena de la pel·lícula dels Monty Python La vida de Brian, una crítica descarnada de la societat jueva, sotmesa al domini de l’imperi romà. L’escena on es barallen entre ells des de posicions diferents (recordo el Front Judaic Popular i la Unió Popular de Judea) és calcada al que va succeir durant la primera guerra jueva. Immersos en baralles esgotadores, cada un tibant la corda per intentar guanyar entre la misèria i proclamant uns i altres que els enemics, els romans, desapareixerien com si fossin un bolado i que de cop i volta es faria el miracle de la llibertat, van aconseguir l’efecte pervers que provoca la desunió. I la gent que esperava amb delit una solució definitiva a tanta injustícia i desolació, es va quedar mirant el cel sense entendre res. “Per què es barallen?” Per què es barallen, ens preguntem també els catalans? Els profetes, els que són proclamats líders d’uns estendards partidistes i que parlen i parlen perquè ells sí que en saben, potser no s’adonen de com és de decebedor tot plegat. Baralles per continuar administrant una autonomia? Ja ho tenen això els pobles vençuts. Quan no poden amb l’enemic, la lluita per una engruna de poder es converteix en el principal focus d’atenció. Una altra pedra a la sabata per a un poble que estava disposat a tornar a creuar el desert, però que l’havia imaginat envoltat d’oasis frondosos on anirien omplint les cantimplores amb aigua fresca i així, anar-hi anant, arribar fins a la terra promesa.