PER QUÈ VAN VENIR?
El Preparado, (ja saben a qui em refereixo, el fill del Campechano i besnet del Cametes, que entre la premsa madrilenya de l’època es coneixia com “el rey con camisa negra”, pels elogis que sovint feia del dictador italià Mussolini, pertanyent al que podríem dir família desestructurada i amb un currículum tan deplorable que, si hi hagués un mínim de decència, s’anirien amagant per les cantonades) va visitar el nostre monestir de Poblet acompanyat de la que, segons les males llengües de l’M-30, el seu sogre anomena “laquetodolosabe”. Es veu que, de cop i volta, al noi li han agafat unes ganes boges de posar els peus a la comunitat monàstica en la seva gira d’operació maquillatge per engalipar els quatre que encara els segueixen enlairant la bandera amb la gallina. Els monjos que santament es van negar a rebre’l es devien perdre les cares de missa d’onze quan, davant de les tombes dels nostres reis, els devien d’explicar (de ben segur que en llengua castellana, perquè la llengua de Catalunya es veu que no els fa el pes) qui eren el Conqueridor, el Cerimoniós i el del Punyalet. Com que la visita va ser breu, encara que intensa, la parella del barra lliure i del tot pagat por ser vos quien sois va caminar uns metres fins a l’arxiu Tarradellas, on, de ben segur, els devien explicar l’anècdota de la primera entrevista entre el Campechano i un president Tarradellas que, encara no li havia arribat a encaixar la mà, va voler comunicar-li que ell havia estat, era i continuaria sent republicà. Això va ser, és clar, abans que l’exsecretari d’ERC acceptés del net del Cametes el marquesat de Tarradellas. Però una de les anècdotes més sucoses que s’expliquen del monestir és la que narra Antoni Batista en el seu llibre Montserrat: els misteris de la muntanya sagrada (Ed.Mina 2008). “Quan Joan Carles va voler visitar Poblet juntament amb el seu pare, els serveis de protocol van plantejar un problema. Per primera vegada, el rei d’Espanya i el comte de Barcelona eren persones diferents i, a Catalunya, la primera autoritat era el comte de Barcelona. El problema va quedar resolt ben aviat. Joan Carles va anar-hi sol, sense el seu pare.” Aquest tampoc va aconseguir, tal com volia, ser enterrat a Poblet, i les restes del pare del Campechano van acabar a El Escorial. Quina tropa!
