MARCATS

Aquests dies he estat testimoni de dues accions, que són actituds, que van molt més enllà de modes i tendències. Maneres de fer que, amb el pas dels anys, van a més. Que deixen marca, petja, empremta. L’una és agradable a la vista. L’altra fa mal d’ulls. I el més preocupant és que, segons el meu parer, una d’aquestes accions es transmet de pares a fills. D’una banda, he constatat que hi ha una fal·lera extraordinària per lluir tatuatges. Segurament se n’han adonat. N’hi ha per triar i remenar. I són fascinants, des del més petit en un racó del cos, masculí o femení, és igual, fins al desplegament artístic que combina dibuix floral, animal, mitològic amb referències personals a la vida de l’individu tatuat. Una mica en la línia dels tatuatges originals que es feien els habitants de l’illa de Samoa. A la Polinèsia, diferents tribus utilitzen des de fa segles el tatuatge com una ornamentació corporal que adopten ja des de ben joves. Més enllà del seu sentit estètic, el tatuatge conferia jerarquia i propiciava el respecte comunal a qui els portava a la seva pell. I l’utilitzaven a l’hora de la batalla, per la seva pròpia autoestima i per impressionar el seu adversari. A Egipte o a l’Índia, també s’han distingit per excel·lir tatuant, que literalment vol dir “fer al cos dibuixos indelebles inserint una matèria colorant sota la pell”.  És clar que el tatuatge al llarg de la història és una expressió que s’ha convertit en part de la vida quotidiana i hi convivim. El mateix que passa amb les persones maleducades. I n’hi ha hagut sempre i hi hem de conviure. Aquesta és la segona constatació –i no tan fascinant com la dels tatuatges– que he fet aquests dies. Nens i nenes sense cap respecte per les normes bàsiques de convivència. Quan veus que els pares actuen igual, ho entens tot. El mot educar ve del llatí i significa ‘conduir’. Els romans feien servir l’educació per al trànsit dels nens cap a la societat adulta. Educar consistia a disciplinar la voluntat, instruir-los sobre les normes socials, equipar-los de coneixements amb la finalitat que ingressessin amb garanties a la comunitat civilitzada i d’aquesta manera evitar que quedessin marginats, exclosos de drets i deures. Assenyalats, marcats.