‘ANNUS HORRIBILIS’

L’any 1992, aquesta expressió va entrar en el top ten a Anglaterra per posar en evidència el mal any de la reina Isabel II. Ella mateixa l’havia fet servir durant el discurs a Guildhall aquell any, potser en un intent de posar-se ella mateixa el dit a la nafra abans que ho fessin els altres. No era la primera vegada que s’utilitzava aquesta expressió llatina per manifestar com d’insuportable pot arribar a ser per a una persona un període de temps concret. Com això de les monarquies és un vedat exclusiu de quatre famílies que viuen a costa de la nostra infinita paciència, els de la casa de Windsor i els de la Maison de Bourbon són parents. Una i l’altra han aportat a la història un bon grapat d’indesitjables que seria complicat de poder encabir en aquest article, però podríem mencionar Eduard VIII, que va abdicar per casar-se amb l’ambiciosa Wallis Simpson, i que a mesura que es van desclassificant documents, es van posant en evidència les seves simpaties per Hitler i el nazisme fins al punt de ser apartat per Churchill atès que els serveis secrets anglesos tenien sospites que traïa el seu propi país. (Potser és bo recordar que durant la Primera Guerra Mundial aquesta família d’ascendència alemanya va canviar el seu cognom per un més digerible en anglès: Windsor). També els Borbons han tingut exemplars que han estat fervents enamorats dels dictadors de torn. Se sap que els elogis d’Alfons XIII a Mussolini van merèixer l’atenció de la premsa francesa, que va passar a anomenar-lo “el rei amb camisa negra”. D’aquesta família del Cametes, que és com a Catalunya es coneixia el de la camisa negra, podem afirmar rotundament, i la història ens ho confirma, que no se’n pot salvar ni un. Deu ser cosa de la genètica. Tots plegats sempre han tingut una predilecció per l’extrema dreta i per tot allò que deixi anar una penetrant olor d’uniforme i sabre. La relació del preparao amb el dictador Franco n’és un altra prova. Malgrat que els reis ja se sap que gaudeixen, per la gràcia de ves a saber qui, d’una vida regalada, em sembla que els annus horribilis fa temps que ja han trucat a la porta dels Borbons, tot i que facin veure que no passa res i que intentin dissimular amb aquell permanent somriure Profident als llavis. Quina tropa, renoi!