SÁNCHEZ, EL MAL MENOR

La nova ope­ració con­tra l’inde­pen­den­tisme s’acu­mula a la llarga llista d’evidències que les cla­ve­gue­res de l’Estat i el seu braç togat tenen vida pròpia. És una subli­mació del todo por la pàtria que els porta a fer el que cal­gui per ensor­rar un movi­ment polític i social democràtic que no els fa el pes. Els cos­sos poli­ci­als actuen al marge del poder polític i la justícia fa de l’arbi­tra­ri­e­tat la norma, depe­nent de quin jutge toqui o es bus­qui per afi­nar-ho tot ple­gat. Un con­tra­po­der que posa entre­bancs a qual­se­vol ini­ci­a­tiva de resol­dre el con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya per la via del diàleg i la nego­ci­ació política.

Pot sem­blar recar­go­lat creure que la coin­cidència de l’ope­ració amb la res­saca de la humi­li­ació de l’Audi­en­cia Naci­o­nal a la Guàrdia Civil sigui casual. I que sigui casual que l’ope­ració coin­ci­deixi amb l’ani­ver­sari de la decla­ració d’inde­pendència. O pen­sar que el mun­tatge s’escau per des­viar l’atenció d’un dinar de tota la classe política espa­nyola amb el minis­tre de Sani­tat al cap­da­vant no fent cas de les nor­mes con­tra la covid-19. Val més no ima­gi­nar teo­ries estra­nyes, perquè per cons­truir relats de ficció ja hi són ells.

Però sí que cal evi­tar la temp­tació fàcil de cen­trar l’atenció en les for­ces del mal paral·leles i obli­dar que hi ha un govern espa­nyol que hi con­viu mirant cap a un altre cos­tat amb indi­ferència còmplice. Cal evi­tar la temp­tació de resig­nar-se pen­sant que en el fons encara gràcies que gover­nin els del PSOE i Podem perquè l’alter­na­tiva és pit­jor. Pas­sats uns quants mesos, resulta objec­ti­va­ment indis­cu­ti­ble que sota la pre­sidència de Sánchez s’han detin­gut més inde­pen­den­tis­tes que mai abans. Cal evi­tar la temp­tació de com­pa­dir el pobre Pedro adme­tent que no con­trola els bai­xos fons de l’Estat que comanda i que no és sen­zill can­viar les inèrcies en tan poc temps. Cal evi­tar la temp­tació de pen­sar que l’exe­cu­tiu espa­nyol actual té volun­tat de nego­ciar perquè és men­tida. De la mateixa manera que va fer segui­disme acrític amb l’apli­cació del 155, el PSOE sap que pot anar pas­sant dies sense pro­po­sar cap solució per a Cata­lu­nya perquè el risc d’inten­tar-ho és supe­rior al que té no fer res.

Dues parts no nego­cien mai men­tre a una de les dues no li cal. És el punt en què ens tro­bem ara, amb un inde­pen­den­tisme sense estratègia per fer-se prou molest i esde­ve­nir un pro­blema davant el qual sigui millor asseure’s a par­lar que no pas con­ti­nuar tram­pe­jant men­tre el deep state va fent la feina bruta. Pedro Sánchez és el mal menor que fa crònic el mal de sem­pre.