PERDRE LA POR AL CATALÀ

Apren­dre català amb humor, sense por i sense tenir la sen­sació que es fa el ridícul. Aquesta és la missió que té el Cur­set. Mètode de català per a tot­hom, un lli­bre que explica les nor­mes bàsiques del català per “per­dre la por d’equi­vo­car-se i assa­bo­rir les pífies”. I és que el català, expli­quen Joan Ferrús i Míriam Martín, autors del Cur­set, “arros­sega la mala fama de ser un idi­oma difícil i enre­ves­sat”.

Tam­poc ho posen fàcil els “filòlegs, peri­o­dis­tes, pro­fes­sors i últi­ma­ment també tui­ta­res” que s’eri­gei­xen com a guar­di­ans de la llen­gua, perquè creen una pressió afe­gida a aquells par­lants que es llan­cen a apren­dre’l o que el volen per­fec­ci­o­nar. “Perquè apren­dre català és com beure en porró”, asse­gu­ren els autors, “n’encer­ta­reu una de cada tan­tes i aca­ba­reu tots bruts de vi”.

Amb aquests bons propòsits i una bona dosi d’humor, els autors engres­quen els lec­tors a dei­xar-se endur i a millo­rar el seu nivell de llen­gua sense avor­rir-se, amb tocs d’humor. Se us acut una millor manera d’apren­dre el català?

El lli­bre inclou una “guia defi­ni­tiva” per dir bé les hores en català; unes pàgines per apren­dre, per fi, qui­nes parau­les por­ten dièresi, i un apar­tat per saber quins són els quinze diacrítics amb els quals ens hem que­dat. També repassa la norma del guio­net, quins són els errors típics del gerundi (rient i no riguent) i del par­ti­cipi (conclòs i no con­cluït o con­clo­gut) i recull els deu renecs més llargs i con­tun­dents de la nos­tra llen­gua.

I, per des­comp­tat, no s’oblida dels famo­sos pro­noms febles. “El català, sense els pro­noms febles, no seria català. No volem par­lar una llen­gua sense pro­noms i encara som a temps de sal­var-los”, afir­men els autors del Cur­set.

Cada capítol acaba amb uns exer­ci­cis, perquè poseu a prova el vos­tre català, s’inclo­uen voca­bu­la­ris de diver­sos camps semàntics i, al final del lli­bre, una taula de verbs –per repas­sar o apren­dre les con­jun­ci­ons dels més freqüents– en què es recu­llen les vari­ants dia­lec­tals de referència.

També cal des­ta­car que un dels atrac­tius del lli­bre, sens dubte, és el seu dis­seny tren­ca­dor i modern (marca de l’edi­to­rial Blackie Books), allu­nyat dels clàssics lli­bres per apren­dre la llen­gua, amb il·lus­tra­ci­ons a tot color d’Olga Cap­de­vila. Així que ja ho sabeu, és hora d’aga­far el porró i d’aca­bar ben bruts de vi.