LA LLUITA CONTINUA

Em permeto compartir en aquest espai de trobada quinzenal que he presentat la meva candidatura com a diputat al Parlament per Junts per Catalunya a la demarcació de Barcelona. Em cal esperar la validació per part de la mesa de Junts, però em fa il·lusió compartir-ho amb totes les persones que em seguiu a través d’aquest canal de comunicació i debat que és La República.

Més enllà d’allò que vull fer, em proposo compartir el perquè d’aquesta decisió. Els qui em coneixeu sabeu que el meu aterratge en l’àmbit polític, en allò que podem associar a la militància més “clàssica” en els partits polítics, és relativament recent, nou. No ho és, però, la meva militància en la vida civil, que entenc com la participació activa i compromesa en l’activitat cultural i cívica, de servei, entesa des d’una perspectiva local però també supralocal, de país.

Sigui com sigui, d’ençà que vaig exercir com a director general de Cultura Popular i Associanisme Cultural (una etapa prou llarga per haver-me servit d’aprenentatge profund des del punt de vista de la gestió pública, atès que va tenir lloc entre el 2011 i el 2017) però igualment ara, en tant que director del Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional del Departament de Cultura que despleguem –amb no poques dificultats i amb més voluntat que mitjans– des de Brussel·les, tinc la convicció més absoluta que la cultura s’ha de situar al centre de les polítiques públiques, a manera d’eix vertebrador, com molt bé postulen els impulsors de l’Agenda 2030. Aquesta certesa és en bona mesura allò que m’impulsa a fer, novament, un pas endavant convençut que l’experiència acumulada i viscuda pot servir –en el sentit més literal del terme– a la comunitat.

És a partir de la cultura, de tota (aquella que es fa als teatres i als auditoris però també la que despleguen associacions i entitats sense ànim de lucre d’arreu dels territoris de parla catalana, així com també la que practiquen i comparteixen els i les creadores, lluitant massa sovint contra la precarietat), que vull seguir avançant en la defensa dels drets i les llibertats individuals i col·lectives, en el dret universal a la cultura i, molt especialment, en el dret a implementar el mandant de l’1 d’octubre que, més d’hora que tard, s’ha d’acabar materialitzant en l’articulació de la República Catalana. Un poble que decideix exercir la seva sobirania, que lluita per guanyar el seu futur, que defensa els seus postulats des del pacifisme més absolut en la línia de treballar per a l’obtenció dels seus objectius legítims d’autodeterminació, és un poble que ben bé mereix l’assoliment de la plena llibertat.

Alguns de vosaltres podeu preguntar-vos què puc aportar a la llista de Junts i al mateix Parlament. Vull creure que d’alguna manera el meu testimoni dona veu i posa rostre a totes les persones represaliades, querellades i en molts casos condemnades per la injustícia de color i perfil divers. Però no només: amb tota la modèstia però amb les ganes màximes de treballar i de lluitar per la llibertat del nostre poble, vull donar veu als prop de 300.000 catalans i catalanes que viuen fora del Principat i que són, des de la distància física, batec de la cultura i la llengua catalana, aranesa i de signes. Vull, en aquest sentit, continuar teixint complicitats i avançant en la línia de treball a l’exterior que explica alguns primers èxits judicials més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol i que cristal·litzen en la internacionalització del procés català que es coordina des del Consell per la República.

Per tot això vull continuar dempeus, treballant i compromès amb el meu país i amb la seva, que és la meva, gent. Una voluntat de fer feina que no minva des de l’enyor i que anhelo compartir amb tots vosaltres en un futur immediat.