LA PANDÈMIA TENSA EL FUTUR DE LES PENSIONS

Hi ha agosarats que fan pronòstics macabres relacionant la mortalitat generada pel coronavirus, la virulència de la qual augmenta entre persones de la tercera edat, al fet que pot ajudar a destensar les dificultats financeres del sistema de pensions a l’Estat espanyol. És cert que una bona part dels prop de 48.000 traspassats que hi ha hagut des que va esclatar la covid-19 hi té una certa incidència, però la realitat és més complexa.

Les seqüeles econòmiques de la pandèmia passaran factura a mitjà i llarg termini a les arques de l’Estat i, per tant, seran un cop també per als ingressos de la Seguretat Social, que és on s’ingressen les cotitzacions de la població activa. Tal com vaticina el darrer informe de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), es posa en evidència que la pandèmia haurà accelerat l’augment de l’endeutament públic, que superarà el 120% del producte interior brut d’enguany. Aquest fet anirà en detriment de l’estabilitat en el manteniment de les pensions tal com el coneixem. Hem de pensar que el dèficit públic i aquest major endeutament, a la llarga, minvaran les previsions de mantenir les condicions per als jubilats, perquè el govern de torn haurà de fer mans i mànigues per distribuir la despesa entre totes les partides. A més, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat ja patim un envelliment demogràfic més gran que no tenen altres països europeus, un fet que també resta. Un altre aspecte estructural que juga en contra de poder mantenir la societat del benestar és el reduït salari que perceben els treballadors, que és molt baix respecte a Europa.

Però l’escenari que més preocupa a l’OCDE són les economies amb elevades taxes d’atur i desocupació de llarga durada. I no cal dir que l’Estat espanyol és el que ocupa la primera posició del rànquing en aquests dos apartats tan negatius. Tothom sap que perdre la feina suposa reduir les cotitzacions i, per consegüent, no participar en el sistema.

A l’Estat espanyol, a més, hi haurà un problema afegit en el sistema de la Seguretat Social, que és l’entrada en l’edat de jubilació de les nombroses generacions del baby boom en les dècades compreses entre el 2020 i el 2040, fet que suposarà un fort increment en el nombre de pensions, mentre que, en canvi, la població en edat de treballar serà proporcionalment menor, per la baixada dràstica de la taxa de natalitat dels darrers anys.

Què es pot fer per mantenir l’estabilitat de les pensions? Una via és reduir el nombre de pensions endarrerint l’edat de la jubilació, que és una mesura molt efectiva, ja que alhora que es redueix la despesa s’incrementa la massa de cotitzadors. Una altra via és la reducció de la quantia de la pensió mitjana, ajustant la pensió d’entrada o aplicant un índex de revaloració anual de les pensions per sota de l’índex de preus. També es podria recórrer al pla de pensions privat per complementar la possible caiguda de la quantitat a percebre en el futur. Certament són mesures poc desitjables i de molt mal acceptar, sobretot per als ja jubilats.

De tota manera, llegint atentament les opinions dels experts i també fent ús del sentit comú, el futur de les pensions està assegurat. Ara bé, una altra cosa ben diferent serà si la quantia a percebre a mesura que passin els anys serà la més adequada. A l’Estat espanyol hi ha un greu problema demogràfic, per això la taxa de dependència es duplicarà. Si en els anys noranta i escaig hi havia un jubilat per cada quatre actius, es passarà a tenir-ne dos per cada tres els propers anys. Això farà molt difícil poder mantenir el sistema de pensions actual i poder pagar cada mes els jubilats sense recórrer a partides extraordinàries dels pressupostos generals de l’Estat. Ara, el més urgent és que es recuperi el creixement econòmic i que les persones que estan en ERTO no passin a l’atur. Ah, i molt important, que quan sigui possible s’apugin els salaris.