LA MORAL

L’altre dia em va caure a les mans GrGreat expec­ta­ti­ons de Char­les Dickens, que per cert va néixer un 7 de febrer però d’ara fa 210 anys. A Grans espe­ran­ces hi ha una frase que em va fer pen­sar en tot això que passa de les vacu­nes. “He sigut massa covard per fer el que sabia que era cor­recte; i he sigut massa covard per evi­tar fer el que sabia que era incor­recte. De vega­des un fa el que ha de fer i no el que vol fer.” Ho diu el pro­ta­go­nista de la història, Phi­llip Pir­rip. En Pip, un orfe apre­nent de fer­rer, que aspira a con­ver­tir-se en un cava­ller noble, dis­tin­git i honest. La reflexió d’en Pip sobre la difi­cul­tat per arri­bar a aquesta desit­jada noblesa em ser­veix per mirar d’expli­car-me el com­por­ta­ment amo­ral, gens ètic, irres­pon­sa­ble i total­ment fora de lloc dels que pro­ta­go­nit­zen el cule­brot de les vacu­nes. Sí, tant dels que se les empes­quen per sal­tar-se els pro­gra­mes i pro­to­cols –auto­ri­tats i càrrecs que hau­rien de donar exem­ple– com dels que no com­plei­xen els con­trac­tes –les empre­ses far­macèuti­ques–. Tot ple­gat només posa de mani­fest una rea­li­tat: la misèria de la con­dició humana. La falta de soli­da­ri­tat, l’ego­isme, la bai­xesa moral d’uns per voler treure pro­fit d’una desgràcia, d’una tragèdia uni­ver­sal, perquè es pen­sen que tenen més drets que els altres. Si el virus, les seves muta­ci­ons i les noves soques ja ho posen prou difícil, entenc que les per­so­nes que tenen res­pon­sa­bi­li­tats hau­rien de saber estar a l’altura i tre­ba­llar per aju­dar a tro­bar solu­ci­ons, evi­tar crear pro­ble­mes i cer­ta­ment vet­llar pel bé comú. Si hi cre­gues­sin de veri­tat, en aquest bé comú, ells també se’n sen­ti­rien part, d’aquesta comu­ni­tat, i no ani­rien per lliure en un exer­cici d’ego­isme fla­grant. El pro­blema és la con­dició humana. Els humans som així, diran. Les nos­tres exigències morals són fan­ta­sies retòriques que s’enfon­sen quan apa­reix la por. La por de morir. El pànic ens torna a un estat pre­mo­ral i, sim­ple­ment, l’únic que sura en aquest mar d’interes­sos és la tre­menda vul­ne­ra­bi­li­tat de l’ésser humà davant de qual­se­vol con­tingència, i més si afecta el més fràgil i vul­ne­ra­ble que tenim els humans: la salut. Ben mirat, però, la part més expo­sada a ser ata­cada, cor­rom­puda, des­em­pa­rada, ines­ta­ble i inse­gura dels homes i dones és la moral.