El 14-F i la representació empresarial

Les eleccions catalanes de fa tres setmanes van donar el 52% dels vots a formacions netament independentistes. Aquest resultat conclou que Catalunya es mostra avui majoritàriament a favor d’esdevenir un nou estat europeu. Pocs dies després dels comicis, la Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, que representa el 99,8% del teixit empresarial, també va celebrar eleccions, però la correlació de forces va ser molt diferent a la dels comicis al Parlament, ja que la candidatura Eines Pimec, amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), només va obtenir el 17% de suport. Un percentatge que ha sobtat, perquè Eines de País, amb el beneplàcit també de l’ANC, va obtenir la majoria absoluta a la Cambra de Comerç de Barcelona aviat farà dos anys. I més recentment, a la Universitat de Barcelona, va guanyar una candidatura propera al moviment sobiranista. La pregunta és: per què hi ha hagut un resultat tan diferent en les eleccions a Pimec i en les del 14-F?

1. Convocatòria precipitada. El 3 de febrer passat, l’expresident Josep González, que gairebé ha estat trenta anys al davant de la patronal catalana, va convocar, per sorpresa, unes eleccions per al cap de vint dies. Això es produïa a poques hores de l’inici de la campanya electoral del 14-F. Enmig d’aquell batibull, seria molt difícil que una altra candidatura pogués fer ombra al presidenciable continuista de Pimec, Antoni Cañete, que havia estat quinze anys com a secretari general de Pimec. Amb tot, Eines Pimes, encapçalada per Pere Barrios, va anunciar que hi participaria. El problema era la falta de temps, trobar l’equip i sobretot poder fer arribar el programa als socis en dues setmanes. Dos dies abans dels comicis, Pere Barrios deia que encara no havia pogut mantenir una comunicació amb els socis per explicar-los el seu programa.

2. Moderació davant la crispació. Aquest eslògan difós per la candidatura guanyadora va quallar, no tant per relacionar la inestabilitat amb el moviment independentista, sinó perquè iniciar un canvi radical en l’estructura, polítiques i persones de la patronal hauria pogut representar diversos mesos d’incertesa i alentiment en la presa de decisions. Una incertesa que l’empresariat hauria pogut pensar que li podia jugar en contra a l’hora de gestionar una part de l’arribada dels 750.000 milions d’euros de la UE per combatre la crisi a través de projectes basats en l’economia verda i digital, que es destinaran a la petita i mitjana empresa, malgrat la sospita que bona part del gruix anirà a corporacions properes a l’Ibex-35.

3. Temor empresarial. La ciutadania quan exerceix el dret a vot expressa la seva ideologia i dona suport a la força política que creu que representarà millor els seus interessos. El soci d’una patronal ho fa per això, però també pensant en el futur de la seva empresa. I una part d’aquestes pimes, venen els seus productes també al mercat de l’Estat espanyol. Llavors, la por a una baixada de la facturació o al boicot a productes catalans, que n’hi ha, també determina la intenció del vot.

La falta de temps per preparar millor la candidatura, el desig de no perdre fons europeus per a la recuperació econòmica i el temor a una davallada de la facturació a l’Estat han donat els resultats a Pimec que ja coneix tothom. Pere Barrios va dir després dels comicis que voldria impulsar una nova patronal o bé rellançar Anem x Feina, la primera patronal independentista, que es va presentar oficialment el desembre del 2019.

Ara la prioritat ha de ser sortir com més aviat millor de la recessió que viu el país per culpa de la pandèmia. La reorganització del moviment sobiranista en la representativitat empresarial caldrà que avanci fora de l’àmbit mediàtic. I mentrestant, que la legislatura que inicia Antoni Cañete tingui l’encert que necessita l’empresariat i l’economia catalana.