Opinió
L'ARTICLE DE GONZALO BOYE
LA VIA QUE HA OBERT LLARENA
S’ha parlat molt de les prejudicials que ha cursat el jutge Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però molt poc del procés que se seguirà allà i de les conseqüències que fer-ho bé, regular o malament tindrà per als directament afectats, així com per a la resta dels presos i imputats com a conseqüència de l’exercici del dret a ser reconeguts com una minoria nacional i, en definitiva, del dret a decidir.
Les conseqüències del que succeeixi allà no només afecten els eurodiputats o Lluís Puig, afectarà també com es podrà abordar, a partir de llavors, moltes altres causes que van més enllà dels polítics ara empresonats; de fet, sempre, tota la defensa que s’ha fet a l’exili no ha estat de caràcter individual, sinó col·lectiva i orientada a servir de rescat a tot el que ha anat succeint en els processos que se segueixen a l’Estat.
Suposant que el TJUE consideri que el tema plantejat per Llarena no està ja resolt per jurisprudència prèvia o per claredat de la norma i que entra dins de l’àmbit de decisions que pot prendre aquest tribunal, aleshores s’hauran de debatre molts aspectes no considerats en la parcialitzada remissió feta pel jutge del Suprem.
Una cosa són les preguntes remeses i una altra l’espectre que sobre aquestes preguntes es generi com a debat jurídic necessari per resoldre-les… El millor dels exemples el tenim amb la prejudicial que el jutge Marchena va remetre el 2019 al TJUE sobre el vicepresident Junqueras i que va acabar sent un debat molt més ampli i va resoldre el tema de la no necessitat de prestar jurament a la Constitució a Madrid.
Un cop més, no s’ha mesurat la transcendència que pot tenir, un cop es passa la porta del TJUE, un plantejament tan estrany en un àmbit tan jurídic com és el del debat que hi haurà a Luxemburg.
En qualsevol cas, s’ha de tenir present que, des d’un punt de vista tècnic, la legitimació per ser part del procediment de prejudicials està determinada per la resolució remissòria de Llarena i, per tant, és aquí on ja s’han establert les parts amb dret a participar en l’esmentat procés; no obstant això, un cop s’entri en el debat jurídic, el marge es farà més estret en funció dels temes que es discutiran, però, també, pel que fa a l’afectació que pugui generar la resolució que sorgeixi del TJUE.
Ara bé, el TJUE és un tribunal eminentment tècnic, amb normes molt clares i amb un procés molt reglat en què no val tot ni tot és admissible i, per molt que Llarena estigui plantejant, en el fons, una mena d’apel·lació prejudicial, pretendre usar aquest procediment per a coses diferents d’aquelles per a les quals està dissenyat no només és un error tècnic, sinó clarament reprovable des de la mateixa perspectiva del TJUE, que mai s’ha tallat a l’hora de deixar-ho clar.
Intentar el pronunciament del TJUE sobre la manera com ha actuat un altre tribunal, que, a més, es va basar en la mateixa jurisprudència del TJUE, és un fet que no es permetrà; tampoc es permetran altres experiments com intentar donar carta de naturalesa a actes, opinions i informes la valoració dels quals no entri dins de les competències d’aquest òrgan… A Luxemburg no són amics dels jocs de taula, i encara menys dels que amaguen trampes evidents o no tan evidents.
Allà, sempre que aquesta remissió aconsegueixi passar el filtre de la novetat, del que queda poc clar, del que necessita aclariment, la discussió s’acabarà centrant en temes molt diferents d’aquells dels quals es pretén aconseguir la certificació.
El més interessant serà veure com els que en cap moment han confiat en la jurisdicció del TJUE, ni en la seva necessària intervenció en les causes del procés, acabaran ara intentant reconduir els seus errors en una jurisdicció que, com dic, no està ni per servir de sala d’apel·lacions ni de trampolí per a altres jurisdiccions i a la qual, si haguessin tingut més vista, haurien hagut d’acudir molt abans.
L’etapa que ara comença és molt tècnica, poc comprensible des de la distància i inassumible sense una visió global del que es debatrà, per què es debatrà i quins són els usos que, si surten bé les coses, caldrà fer-ne dels resultats. Luxemburg no és un casino on es pugui anar a apostar, perquè allà la casa sempre guanya i aquesta casa no és cap altra que el dret de la Unió.
