ACTE TOTAL

La Set­mana Santa és, dins la tra­dició catòlica, un dels moments més sig­ni­fi­ca­tius en què es con­ju­guen els actes fes­tius i les cre­en­ces reli­gi­o­ses amb una ferma volun­tat de fer vacan­ces. Un còctel explo­siu, una olla bar­re­jada, ideal per sucar-hi pa. I més ara que des de l’any pas­sat per culpa de la pandèmia els actes reli­gi­o­sos, sovint mul­ti­tu­di­na­ris, s’han suspès, i es pot ana­lit­zar des de diver­sos punts de vista. Hi ha tants com­po­nents amb tants sig­ni­fi­cats que es pot con­si­de­rar que és l’acte total. Uns dies basats en ele­ments històrics, reli­gi­o­sos, cris­ti­ans, tea­trals, lúdics, esotèrics, supers­ti­ci­o­sos, estètics, emo­ci­o­nals, catàrtics, cre­a­tius, etc. Des d’una pers­pec­tiva soci­o­cul­tu­ral, s’hau­ria de con­si­de­rar la Set­mana Santa com un acte en què es repro­du­eix la soci­e­tat a par­tir d’uns patrons pre­es­ta­blerts, uns ritu­als que estan des­ti­nats a sus­ci­tar, man­te­nir o reno­var certs estats men­tals en dife­rents grups soci­als. Ritu­als com a senyal de soci­a­lit­zació, de pertànyer a un grup, d’inte­gració, de lluita pel poder, el pres­tigi social i polític. La Set­mana Santa posa en joc un com­plex sis­tema de sig­ni­fi­cats que els espec­ta­dors inter­pre­ten d’una manera i els actors, d’una altra. Els uns, amb res­pecte, hi veuen una repre­sen­tació folklòrica, anacrònica. I, en canvi, els altres ho viuen amb devoció, sen­ti­ment i dedi­cació. Una con­ducta, una acti­tud, deter­mi­nada pel teu entorn social i cul­tu­ral. En funció de com ho vis­quis –no a la teva comu­ni­tat sinó a casa teva–, veus aquests dies com una expressió sen­tida i cons­ci­ent del que suposa la passió i mort de Jesu­crist, encara que pugui sem­blar difícil d’encai­xar en un segle XXI des­cre­gut. O, en canvi, i pre­ci­sa­ment per aquest allu­nya­ment pro­gres­siu del fet i del que com­porta, no com­bre­gues amb una colla de valors que trans­met una con­ducta este­re­o­ti­pada, repe­ti­tiva, com­pul­siva i de sub­missió que la comu­ni­tat pretén tra­duir a través de com­por­ta­ments ade­quats. I, si no, n’estàs exclòs. I qui ho pensa, ho veu i ho viu d’aquesta manera s’ins­tal·la en l’altre ves­sant. En aque­lla pers­pec­tiva que con­si­dera que, amb allò, no hi con­necta, que antro­pològica­ment està molt allu­nyat del que es repre­senta mal­grat con­si­de­rar-ho amb tota la seva dimensió com un acte total.