LA FALSA NORMALITAT

Deu dies abans del ter­mini per a la dis­so­lució automàtica del Par­la­ment i la con­vo­catòria d’elec­ci­ons, la situ­ació sem­bla més embo­li­cada, con­fosa i, si em per­me­teu la llicència, tra­gicòmica, que mai. Les “frenètiques nego­ci­a­ci­ons” que va entau­lar ERC van ser una cursa de des­propòsits a Cata­lu­nya i a Madrid que ha dei­xat boca­ba­dat tot­hom. Per l’ànim d’arrogància a Cata­lu­nya i pel de sub­missió a Madrid. El front d’opi­na­dors i ter­tu­li­ans del par­tit ja no sap on es troba la pilota. L’única cosa que sap és que, es trobi on es trobi, si hi ha falta, la culpa serà de Juntsx­Cat per defi­nició.

Les supra­di­tes “frenètiques nego­ci­a­ci­ons” recor­den el mite de Teseu i el mino­taure. Deci­dit a liqui­dar el mino­taure/Junts i la seva con­tumàcia inde­pen­den­tista, Teseu/Ara­gonès, es va endin­sar al labe­rint de Dèdal. Ha de tro­bar el mons­tre i matar-lo o, almenys, treure’l ben lli­gat al carro del ven­ce­dor, com fan sem­pre els herois amb els vençuts. Per retro­bar la sor­tida porta el fil sal­va­dor que li ha donat la CUP/Ari­adna en forma de pre­a­cord de govern entre les dues for­ces polítiques per impo­sar-la al mino­taure/Junts. Però vet aquí que dos mesos després, l’heroi no ha tor­nat i no dona senyals de vida. Pot­ser està encara cer­cant el mino­taure? L’ha tro­bat, però en lloc de vèncer-lo, ha estat vençut i mort? L’ha tro­bat, l’ha matat, però ha per­dut el camí de tor­nada?

Qual­se­vol de les tres pos­si­bi­li­tats pot ser. El que ens hem tro­bat com a resul­tat de tot ple­gat ha estat un breu i celes­tial text publi­cat a les xar­xes com a “acord de mínims” gai­rebé d’ama­ga­to­tis, sense encapçala­ment ni sig­na­tu­res, com si fos un anònim. És a dir, una con­fessió palesa i cer­ti­fi­cada que la incursió de Teseu/Ara­gonès a la recerca del mino­taure/Junts ha estat un insigne fracàs i que l’heroi està tan­cat a dins del labe­rint i no troba la sor­tida. El fil d’Ari­adna/CUP, en forma de pre­a­cord con­ver­tit després en posta­cord repro­du­eix el pre­a­cord i té la mateixa uti­li­tat: cap.

El mite es com­pleta quan Teseu, un cop aca­bat el mino­taure, aban­dona la trista Ari­adna a l’illa de Naxos. Pot­ser aquest seria el destí que ERC hau­ria pre­pa­rat per a la CUP. Però la resistència del mino­taure/Junts, que té la clau de la legi­ti­mi­tat de qual­se­vol govern inde­pen­den­tista, no res­pecta el guió acor­dat.

Tip de cer­car suports on no volen donar-los i de tro­bar-los on no els cerca, Ara­gonès, con­ver­tit en el lla­nero soli­ta­rio, es vol pre­sen­tar a la inves­ti­dura comp­tant tan sols amb els seus trenta-tres dipu­tats i, si de cas, amb els nou de la CUP. Con­fia la resta a l’abs­tenció. Podrà dir-se, si ho acon­se­gueix, que serà un pre­si­dent per abs­tenció, si més no, per inhi­bició.

La pre­gunta de per què té ERC tanta pressa, per què vol un govern sigui com sigui, encara que sigui pre­cari, es res­pon de vega­des asse­nya­lant les dese­nes, cen­te­nars, d’aspi­rants a càrrecs de con­fiança, asses­sors i altres endo­llats que han fet mèrits al par­tit i no poden espe­rar més. Després d’unes elec­ci­ons gua­nya­des encara que sigui per un escó, toca posar en marxa l’spoils sys­tem, o sis­tema de des­pu­lles. Però es tracta de male­dicències de les xar­xes.

Tan­ma­teix, la urgència sem­bla que és tan gran que impel·leix al can­di­dat a fer pro­pos­tes que recor­den els vene­dors d’eli­xirs, com aquesta d’inves­tir un govern en soli­tari d’ERC, pro­vi­si­o­nal, men­tre se’n nego­cia un altre de defi­ni­tiu amb una mica més de temps.

La veri­ta­ble raó és que neces­si­ten bas­tir un govern com sigui, en pri­mer lloc per evi­tar noves elec­ci­ons i en segon per posar les pedres, com reclama Oriol Jun­que­ras, per ini­ciar un llarg camí per asso­lir la nor­ma­li­tat. D’això es tracta en el fons: de fer un govern per girar full, per obli­dar l’1 d’octu­bre, per ini­ciar una nova època d’esta­bi­li­tat a Espa­nya i de nor­ma­li­tat a Cata­lu­nya d’aquí a deu o vint anys.

Però això és radi­cal­ment con­tra­dic­tori. El colo­ni­a­lisme és la nor­ma­li­tat a Espa­nya i l’anor­ma­li­tat a Cata­lu­nya, arre­lat al fet incon­tro­ver­ti­ble que Cata­lu­nya es troba en una situ­ació d’opressió colo­nial, impròpia de l’època. És una mino­ria naci­o­nal que viu amb el seu dret fona­men­tal d’auto­de­ter­mi­nació dene­gat per un estat que imposa la seva lega­li­tat de forma il·legítima. Hi ha un man­dat popu­lar del 52% d’apli­car aquí i ara aquest dret que no es pot igno­rar.