LES AFINITATS ELECTIVES

En la nova etapa oberta a Cata­lu­nya arran del pacte de govern entre ERC i Juntsx­Cat apa­reix un espai públic amb con­ver­ses i interac­ci­ons encre­ua­des. D’una banda, els dos pre­si­dents, Pedro Sánchez i Pere Ara­gonès, es posen d’acord en la neces­si­tat de posar-se d’acord per tal de con­vo­car la taula de diàleg a finals de mes per con­ti­nuar posant-se d’acord. De l’altra, els dos pre­si­dents, Jordi Sànchez i Oriol Jun­que­ras, par­len a través dels mit­jans i per sobre del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat sobre la qüestió dels indults. El nou govern no volia ser tute­lat des de l’exte­rior i ho serà des de l’inte­rior, però com que la tutela vindrà de la màxima auto­ri­tat del par­tit, les coses ani­ran sobre rodes. Encara que només per un dipu­tat, la victòria del 14-F ha estat una victòria de par­tit i serà el pre­si­dent del par­tit qui governi. Al seu cos­tat, el de la Gene­ra­li­tat ges­ti­o­narà l’auto­no­mia.

Hi ha una nota­ble coin­cidència en el to i el con­tin­gut dels dis­cur­sos de Sánchez i Jun­que­ras. Tots dos es pre­sen­ten com a nor­ma­lit­za­dors i paci­fi­ca­dors. Interes­sats a superar l’afron­ta­ment i el con­flicte dema­nen tran­quil·litat. Recla­men “ges­tos” a l’altra part per tal de vèncer la resistència numan­tina dels seus a la “nor­ma­lit­zació” a Cata­lu­nya. El gest d’ERC ha estat renun­ciar a la uni­la­te­ra­li­tat; el del govern espa­nyol, tra­mi­tar els indults per als pre­sos polítics.

Per “nor­ma­lit­zar”, però, cal rele­gar l’1-O al pas­sat, fer-lo memòria, desac­ti­var la seva força de con­vo­catòria. Si el moment ini­cial d’una revo­lució es pot reduir a la dimensió d’un ani­ver­sari que cal cele­brar solem­ne­ment, sense con­seqüències pràcti­ques, s’haurà obert el camí a la res­tau­ració de l’statu quo. Cal també negar el seu caràcter de man­dat, perquè un man­dat exi­geix acció en un deter­mi­nat sen­tit, i el que ara per ara volen els agents és pau per gau­dir dels fruits de la victòria.

A Cata­lu­nya es cons­ti­tu­eix un govern diri­git per ERC per pri­mer cop des del MHP Tar­ra­de­llas, marquès de Tar­ra­de­llas. Un govern d’aliança i majo­ria par­la­mentària, amb els seus febles poders i min­sos recur­sos de colònia, però amb un sòlid mono­poli ideològic d’ERC sobre els mit­jans públics de comu­ni­cació per tal d’asso­lir l’hege­mo­nia dins l’inde­pen­den­tisme. A Espa­nya, sem­bla que el pre­si­dent Sánchez espera tra­mi­tar els indults per pro­vo­car una crisi de govern i afron­tar amb tran­quil·litat els dos anys vinents amb els pres­su­pos­tos apro­vats per enda­vant.

La situ­ació d’ambdós inter­lo­cu­tors és simi­lar: dos par­tits de govern que volen enten­dre’s, cadascú amb un aliat incòmode, Uni­das Pode­mos a Madrid i Juntsx­Cat a Cata­lu­nya. La inco­mo­di­tat, però, és rela­tiva. UP no pot empènyer el govern de l’esquerra dinàstica cap a una mise­ra­ble política social a causa de la seva irre­llevància par­la­mentària, i Juntsx­Cat no vol empènyer el govern de la Gene­ra­li­tat cap a la inde­pendència per raó de la seva con­veniència com a par­tit que vol par­ti­ci­par en el repar­ti­ment de càrrecs i cadi­res que sem­pre fa el ven­ce­dor. L’afi­ni­tat elec­tiva té una base sòlida.

I tots dos es veuen forçats a fer alguna cosa sota pressió d’uns esde­ve­ni­ments que no poden con­tro­lar. L’Estat es pot veure desau­to­rit­zat dos cops per la justícia euro­pea: pri­mer, si el TGUE torna la immu­ni­tat als euro­di­pu­tats cata­lans i, segon, si el TEDH anul·la tot el procés-farsa de l’1-O. ERC es pot tro­bar al davant d’un fracàs de la seva estratègia per haver reco­ne­gut la justícia espa­nyola i un enfor­ti­ment del lide­ratge inde­pen­den­tista a l’exte­rior que ja no es podrà ama­gar.

L’objec­tiu de posar en marxa una taula de diàleg dos anys després d’haver-la anun­ciat i amb dos anys de ter­mini per veure el resul­tat es pot lle­gir de dues mane­res: com un tri­omf de l’estratègia inde­pen­den­tista pragmàtica si ho fa ERC o com una mani­o­bra dilatòria ad calen­das gra­e­cas si ho fa el govern espa­nyol. A més, cal no obli­dar que no es podran plan­te­jar els dos temes pri­o­ri­ta­ris per als cata­lans: l’auto­de­ter­mi­nació i el referèndum, atès que el govern de Sánchez ha anun­ciat que no té cap intenció de deba­tre’ls. El diàleg, doncs, si es pro­du­eix, es pro­duirà als llimbs, on totes les afi­ni­tats elec­ti­ves són mar­rons.

Dos anys més per cali­brar els resul­tats d’una taula de diàleg als llimbs.