ERRORS HISTÒRICS

El juliol de l’any que ve està previst que s’estreni una nova entrega de la saga de pel·lícules d’Indiana Jones, la cinquena. El personatge de l’explorador i arqueòleg que nosaltres no ens hem hagut d’inventar perquè ja el teníem. Es deia Bonaventura Ubach, era monjo de Montserrat i va ser l’artífex del Museu Bíblic i de la Bíblia il·lustrada en català el 1911. Però George Lucas i Steven Spielberg sí que se’l van haver d’inventar i amb molt d’èxit. Sobretot gràcies als recursos econòmics i a una ferma creença en la seva història. Cosa que els catalans no n’hem sabut mai, de reconèixer, reivindicar i respectar com cal els nostres personatges històrics. No ens ho creiem. I així ens ha anat. Indiana Jones va néixer a partir de la figura d’un historiador i explorador nord-americà que es deia Hiram Bingham. Aficionat a l’arqueologia i professor de la Universitat de Yale, Bingham va descobrir per Occident la que –en aquesta part de món que ens pensem que ho sabem tot– es creia que era la ciutat perduda dels inques, Machu Picchu. Va ser un 24 de juliol del 1911. Resulta que 10 anys abans uns estudiosos de la ciutat veïna de Cusco, Gabina Sánchez, Enrique Palma i Agustín Lizárraga, ja havien documentat l’extraordinària descoberta després de visitar-la el 14 de juliol del 1901. Per què Bingham ens ha arribat com l’explorador que la va redescobrir pels occidentals? Perquè els seus recursos van ser molt superiors als de Sánchez, Palma i Lizárraga. Ell ja tombava per la zona perquè estava sobre la pista d’una altra ciutat, Vitco, que deien que era l’últim refugi inca contra els colonitzadors espanyols, va aprofitar el camí fet i va matar dos pardals d’un tret. Involucrar-hi la universitat i la National Geographic van fer la resta. I, de fet, gràcies a això es va poder estudiar minuciosament la ciutat sagrada des inques i declarar-la Patrimoni de la Humanitat. Les possibilitats econòmiques i polítiques de l’expedició de Bingham van fer que gairebé cinquanta mil peces s’extraguessin de manera il·legal del Perú cap a les vitrines de la Universitat de Yale. Després d’anys de converses i negociacions, el 2011 van tornar. El patrimoni s’ha de respectar perquè no es repeteixin errors històrics.