RECUPERACIÓ INCERTA

La cinquena onada de la pandèmia a Catalunya, i a altres zones de l’Estat espanyol, ha trinxat les bones perspectives econòmiques per a l’estiu per a diversos sectors, liderats pel turisme, sobretot el de sol i platja però també l’urbà. Davant d’aquest inesperat tomb que afecta bàsicament el nombre de contagis i també l’increment de les hospitalitzacions, el segon semestre de l’any arriba amb moltes incerteses davant la recuperació econòmica.

Fa poc més d’un mes la Generalitat preveia un creixement del PIB català del 6% per a l’any 2021. L’estudi macroeconòmic publicat pel Departament de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda atribuïa aquesta millora a la reactivació del consum i el mercat laboral que havien acompanyat l’aixecament progressiu de les restriccions. En aquest escenari, a més, el govern estimava que el creixement es mantindria el 2022, amb un increment previst per sobre del 5%.

Però totes aquestes previsions poden anar-se’n en orris segons com evolucioni la pandèmia. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) adverteix que la nova onada de contagis posa en risc la recuperació del turisme i pot endarrerir la sortida de la crisi. Una crisi que en alguns sectors pot ser letal perquè ja s’acumularà un any i mig d’involució i aturada de l’activitat. Tot i així manté la previsió de creixement per a l’Estat en el 6,6% per al 2021, la mateixa taxa que el BBVA preveu per a Catalunya.

A aquests pronòstics fets fa cinc dies, s’hi sumen les fortes baixades de les borses internacionals davant la possibilitat d’una nova recaiguda de l’economia. L’Ibex 35 dilluns va caure més d’un 2%.

Però no tots els auguris són negatius. L’agència de qualificació de risc Fitch ha elevat la solvència de la Generalitat dos nivells, gràcies, en bona part, a la nova conjuntura que viuen el govern de l’Estat i el català. Hi ha contribuït, de ben segur, l’aprovació dels indults dels nou expresos polítics catalans. La Generalitat encadenava 10 anys amb un grau d’inversió especulativa, coneguda com a bo porqueria, que ara s’ha aixecat. La nova qualificació puja de BB a BBB-. El president Pere Aragonès va dir que “Fitch recupera el grau d’inversió per a la Generalitat” i va destacar “la fortalesa de l’economia catalana, la gestió de les finances públiques i l’aposta pel diàleg i la negociació per resoldre el conflicte”.

Cal dir que les exportacions i la indústria funcionen bé. Catalunya continua sent el principal nucli industrial, ja que concentra el 23% de l’Estat, a molta distància de Madrid (12%), el País Valencià (11%), Andalusia (10%) i Euskadi (9%). La contribució directa del sector industrial en l’economia catalana va ser del 19,3% el 2019.

A més, la recuperació de l’ocupació es consolida malgrat les noves restriccions per la pandèmia. “No hi ha efecte contagi”, així de clar es va mostrar el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, a inicis d’aquesta setmana i fins i tot va anticipar 150.000 treballadors més a finals de juliol. En qualsevol cas, l’Estat espanyol aconseguirà els 19,4 milions de cotitzadors, “superant el nivell d’ocupació que hi havia abans de la pandèmia”, va assegurar el ministre socialista.

Davant d’aquest panorama la incertesa és gran en funció de l’evolució de la covid. Però hi ha moltes coses que no ajuden a la recuperació. El model de finançament autonòmic sempre mostra desequilibris. Segons un informe del govern català elaborat fa uns mesos amb dades del Ministeri d’Hisenda, Catalunya és la tercera comunitat que aporta més recursos per habitant però és la desena a l’hora de rebre ingressos. El desequilibri és crònic, i el dèficit fiscal, inaguantable. Tal com va recordar fa poques setmanes el conseller d’Economia, Jaume Giró, aquest podria arribar als 20.000 milions d’euros anuals, que marxen i ja no tornen.