INCENDIS

Un estiu més els incen­dis sal­ten a les por­ta­des dels mit­jans de comu­ni­cació. Es repe­teix la can­ta­re­lla que s’han d’apa­gar a l’hivern, amb una bona gestió fores­tal que redu­eixi el com­bus­ti­ble en uns bos­cos cada cop més aban­do­nats per la des­a­pa­rició de l’acti­vi­tat agrícola. I, any rere any, les polítiques fores­tals i con­tra el des­po­bla­ment del món rural llu­ei­xen per la seva absència o poca efec­ti­vi­tat. Els rama­ders no tro­ben relleu, només tra­ves burocràtiques i preus massa bai­xos per man­te­nir acti­ves les seves explo­ta­ci­ons.

Vivim, però, a la Medi­terrània, allà on els estu­dis científics pro­nos­ti­quen una major pujada de tem­pe­ra­tu­res degut al canvi climàtic. Les con­di­ci­ons de sequera ani­ran en aug­ment i la manca d’humi­tat als nos­tres bos­cos farà que la necessària gestió fores­tal sigui clara­ment insu­fi­ci­ent per evi­tar grans incen­dis. En diuen de sisena gene­ració. En aquest con­text d’emergència climàtica no n’hi ha prou amb cen­trar la pre­venció a donar més mit­jans a bom­bers i page­sos, no evi­ta­rem incen­dis només nete­jant el bosc i fent cam­pa­nyes d’alerta del perill entre la població, cal acció climàtica con­tun­dent.

És una con­tra­dicció apos­tar per uns Jocs Olímpics al Piri­neu quan allà, en 10 anys, la pre­visió és d’un aug­ment de la tem­pe­ra­tura de 3 ºC i la neu serà minsa, com ho és ampliar l’aero­port de Bar­ce­lona par­lant només de la bio­di­ver­si­tat de la Ricarda i no tenint una pers­pec­tiva glo­bal sobre la neces­si­tat de reduir emis­si­ons de CO2. Pro­cla­mem la República verda i som incapaços de desen­vo­lu­par alter­na­ti­ves sos­te­ni­bles, asse­qui­bles i públi­ques al trans­port pri­vat. La ràbia pel cap de Creus i els bos­cos del cas­tell de Que­ralt cre­mats només és sen­ti­men­ta­lisme si cadas­cun de nosal­tres no entén el lli­gam entre el nos­tre com­por­ta­ment diari i les con­di­ci­ons climàtiques, no només mete­o­rològiques, que pro­pi­cien aquests incen­dis. No és només una buri­lla d’algun incons­ci­ent, ni una gus­pira o un llamp. D’alguna manera tots esde­ve­nim una mica piròmans cada dia que no dema­nem al govern que, d’una vegada per totes, deixi el gre­enwas­hing i aposti per polítiques climàtiques valen­tes. El repte de la con­se­llera Jordà és immens perquè demà no cremi el país, no només el ter­ri­tori.