EN CATALÀ

Aquesta setmana que ha arrencat un nou curs escolar, voldria felicitar una escola en particular. Els parlo de La Bressola. És la primera escola catalana dels temps moderns a la Catalunya del Nord, i va néixer el 16 de setembre de l’any 1976, ara fa quaranta-cinc anys, al garatge de la clínica veterinària La Creu Blava, a la carretera d’Elna a Perpinyà. Ho va fer inspirada en la Seaska, la federació d’escoles d’Iparralde, a Euskadi Nord, en un temps convuls i en un indret especialment delicat, políticament i lingüísticament. La pressió sobre el català en aquest territori és de temps reculats. Quan Lluís XIV va annexionar a França les comarques nord-catalanes va declarar que “l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”. Aquesta declaració va ser com si es llancés una maledicció sobre la llengua catalana que era pròpia d’aquestes comarques, i això es va plasmar en una repressió constant, continuada i sostinguda en el temps de l’Estat francès cap al català. Lluny d’arronsar-se, La Bressola, s’ha centrat en la recuperació del català, entès com un valor cultural i com un senyal d’identitat per a una mainada que no tenien per què prescindir d’una llengua que naturalment era seva pel fet que el cap d’un altre estat havia decidit, molts anys abans que naixessin, que no tenien dret a expressar-s’hi. Aquesta manera de pensar i d’actuar és la que té La Bressola en els fonaments i en la forma d’ensenyar a encarar la vida. I n’ha après, de les situacions difícils i complicades. I igual que ho ensenya als alumnes, s’ho ha aplicat. Malgrat les hostilitats de diverses institucions, els entrebancs i els pals a les rodes que els han posat, se n’han sortit. Gràcies a l’esforç i a la convicció de moltes persones, pares, mestres, militants i institucions del sud. Ja se sap que per aixecar –i mantenir– qualsevol projecte cal molta determinació, fermesa, voluntat, esperit de sacrifici i optimisme. I si el projecte és educatiu i formatiu en una llengua, com el català, que no ha despertat simpaties ni a un costat ni a l’altre de la frontera, el mèrit és extraordinari. Crec que és feina de tots ajudar, en la mesura que es pugui, que La Bressola continuï celebrant molts anys més de vida en català.