TERRORISME?

Ara que està tan de moda la novel·la negra, alguna editorial hauria de fer una proposta seriosa al jutge de l’Audiencia Nacional Manuel García-Castellón perquè n’escrivís una de ben sonada. D’imaginació, en té per donar i per vendre, molta més que l’inventor de la frase de la medalla de la mare “més que ahir però menys que demà”, i és que se n’ha de tenir per voler –i aconseguir– processar per pertinença a organització terrorista els tretze presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats amb l’operació Judes. L’home ho té tot a favor per esdevenir un escriptor ben negrot, perquè, a més a més del doll de fantasia que fa vessar qualsevol vas, s’hi ha d’afegir tot un rosari d’adjectius que conformen frases impossibles que fan salivejar les ments més retorçades de la meseta. “Evidenciar una gran radicalitat” i “portar a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats” són composicions gramaticals de verb, subjecte i predicat que, ho hem de reconèixer, no estan a l’abast de qualsevol mortal. I és que no ens enganyem, per a aquesta mena de verborrea se n’ha de saber. Gairebé s’hi ha de néixer. És, com ho diria, una mena de do natural. Saber on posar l’accent, els signes d’exclamació, els interrogants, les majúscules, les paraules subliminars que donin a entendre sense dir explícitament... Inventar paranys que enganyin els lectors innocents, generar dubtes, embolicar les pàgines amb els fils gairebé imperceptibles d’una teranyina, dosificar el verí, inventar personatges, situacions, elements inexistents i figurants amb tricorni. Amb tota aquesta samfaina d’elements, l’èxit està més que assegurat. Només cal posar un títol ben altisonant a la novel·la negra, ficció al cap i a la fi, i presentar-la al premi més ben remunerat, l’organització convocant i els membres del jurat del qual, com ja és un clàssic, ja li han fet saber que el guanyador porta el seu nom i cognom. Tot clar i transparent, tan clar i transparent que enlluerna com el llautó. Tot i això, les males llengües asseguren que el guardonat ha plagiat paràgrafs sencers d’un tal Miguel Ángel Carballo, que es guanya la vida de fiscal, tot i que finalment tots dos han arribat a un acord amistós i es repartiran honors i premis al cinquanta per cent.