LA INSOLVÈNCIA EMPRESARIAL

Les darreres dades de la pandèmia animen a l’optimisme i, sobretot, a la tornada a una normalitat social i econòmica del país. Prova d’això és que el govern ha aixecat la major part de les restriccions per frenar la covid que encara estaven en vigor en l’oci nocturn, la restauració, la cultura i l’esport a l’aire lliure. De ben segur que la millora d’aquests indicadors es traduirà, de forma clara, en una major activitat dels diversos sectors de l’economia catalana. Per tant, la previsió és que el darrer trimestre d’enguany, el PIB faci un salt respecte al d’ara fa un any. Un salt que ajudarà a tornar al nivell prepandèmic, tot i que el Fons Monetari Internacional (FMI) hagi rebaixat mig punt la previsió de creixement per a l’economia espanyola d’enguany i l’hagi situada en el 5,7% interanual.

La majoria dels experts vaticinen que l’anhelada recuperació vindrà el 2022, segurament coincidint amb l’arribada d’un bon nombre de turistes estrangers que, llavors sí, ja farà possible l’obertura de gairebé el cent per cent dels hotels de Barcelona i de la major part del territori català. Això sí, sempre que el virus no torni a donar cap ensurt els propers mesos.

Així doncs, llavors ja podrem dir que el mal ja ha passat i que l’economia tornarà a la normalitat? Doncs no, les coses no són tan simples, i els propers mesos podríem trobar-nos més entrebancs. Per què? Molt senzill, perquè hem assistit, per culpa de la pandèmia, a uns fets molt dolorosos que no es podran oblidar en un tres i no res. En esclatar la crisi pandèmica, el primer semestre del 2020 el PIB català va caure un 12,5% respecte al mateix període de l’any 2019, quan havia crescut un 4,2%. Aquelles restriccions, bàsicament fruit del confinament, van suposar la pèrdua de 15.600 milions d’euros de riquesa per al país. Una riquesa que va afectar moltíssim el turisme, el comerç i el lleure.

Amb aquell panorama, els poders polítics, a diferència de la crisi del 2008, van accelerar un conjunt de mesures per tal de fer front a l’impacte negatiu que venia i per poder salvar al màxim el teixit empresarial. Així, es van posar en marxa els ERTO, els crèdits avalats per l’Estat a través de l’ICO, els ajornaments tributaris, les moratòries concursals i les hipotecàries i els ajornaments de lloguers perquè les empresses poguessin seguir vives i amb unes certes expectatives de cara al futur.

Però què va passar? Doncs que totes aquestes ajudes van ser insuficients i van arribar tard, entre altres coses perquè l’Estat espanyol no és Alemanya ni França. Les conseqüències van ser evidents: un percentatge d’empreses important es va veure obligat a abaixar la persiana.

Per tant, és cert que amb la represa de l’activitat l’economia anirà millor. El govern de l’Estat va prorrogar els ERTO fins al 28 de febrer i la moratòria concursal també està prorrogada fins al 31 de desembre. Ara, la pregunta del milió és saber què passarà quan aquestes dues mesures no hi siguin. Previsiblement, amb l’alentiment de la pandèmia, aquestes mesures excepcionals s’acabaran de manera definitiva. Llavors veurem com queda el teixit empresarial real, perquè hem de saber que hi ha moltes petites i mitjanes empreses que pengen d’un fil i no és d’estranyar que es produeixi una altra onada de desaparicions de pimes, ja que moltes funcionen amb la respiració assistida. Els experts diuen que les mesures excepcionals no es poden prorrogar indefinidament perquè distorsionen la realitat.

Que el 2022 arribarà la recuperació? Doncs segurament sí, però podrien esfumar-se milers d’empreses perquè no hauran pogut suportar dues crisis seguides en només tretze anys. A més, sabent com actuen els govern de l’Estat, ara ja podem donar per fet que ni es repartiran els fons europeus tal com volia Catalunya ni que tampoc tenen cap voluntat de resoldre el dèficit fiscal que històricament ens escanya.