HO TENIM CLAR?

El missatge del president a l’exili adreçat al president Aragonès no té matisos: “Demano que ningú negociï un indult anticipat per mi.” Quan el Síndic de Greuges ho va proposar en el seu informe del mes de setembre, Puigdemont va rebutjar aquesta opció per normalitzar la seva vida. I és que s’equivoquen aquells que diuen que els indults són una sortida al conflicte perquè, com bé diu ell mateix, no van anar a l’exili per demanar després un indult. Suposo que algú va donar per descomptat que l’enfrontament a pit descobert amb un estat que, a més, té un dèficit democràtic endèmic, comportaria danys col·laterals. Només cal llegir una mica d’història per adonar-se de com és de constant la gota malaia castellana. No sé si Plató hi va pensar quan va arribar a la conclusió que tots els estats són corruptes, però el cas és que aquesta definició a Espanya li escau com anell al dit. Amb la confecció dels pressupostos d’enguany, l’Estat espanyol ens vol tornar a aixecar la camisa venent-nos la moto de la pluja de milions i inversions. Mentida rere mentida, Catalunya tornarà a ser la ventafocs d’un estat que recull els nostres esforços i ens els retorna en forma de molles de pa sec. Ni el mític any 1992, amb els Jocs Olímpics i tot, el nostre país es va acostar a les inversions d’un Madrid centrifugador. Sembla que ja tenim coll avall que, malgrat els greuges que hem de suportar amb el vistiplau dels que no saben defensar-nos, continuarem sent els principals donants de sang, alhora que els que han fet de Catalunya el seu principal enemic ens titllaran de vampirs. La setmana passada, un tuitaire ironitzava amb la transparència de les inversions a Catalunya: “No ho creureu, Espanya ha aconseguit el que semblava impossible: la invisibilitat dels objectes materials. Cada any, Espanya inverteix milers de milions en infraestructures a Catalunya, però fins ara ningú no ha estat capaç de veure-les.” L’1-O algú em va dir que no m’amoïnés perquè la independència cauria pel seu propi pes. Qui li havia de dir que després de quatre anys hauríem de tornar a defensar la nostra llengua i reclamar el traspàs de Rodalies. Roda el món i torna al born.