Línia vermella en l’execució pressupostària

Vivim dies de negociació pressupostària tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. En unes setmanes se sabrà qui acaba donant suport als comptes d’aquí i també als de l’executiu central, encara que per a aquells l’horitzó albiri poca boira plana perquè Pedro Sánchez obtindrà, de ben segur, llum verda de diverses forces polítiques, malgrat que això suposi incomplir l’acord a què va arribar amb ERC fa pocs dies per les quotes del català en la llei de l’audiovisual.

Sigui com sigui, una cosa són les negociacions, votacions i acords parlamentaris per aprovar els comptes i una altra de molt diferent els números reals de les partides després de la seva execució. I ara cal recordar allò que al Principat s’executa històricament a l’entorn del 65% del pressupost aprovat i signat a les corts mentre que a Madrid, per fer la comparació, el més habitual és veure aquesta execució entre deu i quinze punts per sobre del 100% de la xifra pressupostada.

De fet, només cal veure alguns exemples, i el cert és que Catalunya surt molt malparada de l’execució d’inversions estatals en el primer semestre d’enguany. Segons les mateixes dades del Ministeri d’Hisenda, Catalunya només ha rebut el 10,7% del total invertit per l’administració central i el seu sector públic, tot i que representi el 16,4% de la població de l’Estat. En despesa per capita, el Principat només està al davant de Navarra i les Canàries.

De gener a juny, l’Estat ha invertit 275,6 milions a Catalunya, que representen 35,4 euros per habitant, un 35,2% per sota dels 54,7 euros per habitant del conjunt de l’Estat. I encara molt més lluny dels 116,1 de l’Aragó o dels 107,3 de Castella i Lleó, on es triplica la despesa de casa nostra. Cal tenir present que Madrid també ens supera amb claredat (68,8). La despesa per capita en aquella comunitat, de fet, gairebé duplica la que rep Catalunya. Així, el territori presidit per Isabel Díaz Ayuso és el que obté una major porció del pastís, ja que l’Estat hi ha destinat els primers sis mesos de l’any el 18% del total d’ingressos, malgrat que hi viu tan sols el 14,3% de la població. Catalunya, on hi habita el 16,4%, només ha rebut el 10,7% del total. Unes xifres esfereïdores, perquè el més greu és que aquestes quantitats no corresponen només al primer semestre, sinó que han estat la tònica habitual durant tot aquest segle.

A més, el Principat va ser la comunitat de règim comú que menys inversió pública va rebre si es posa en relació amb el seu producte interior brut (PIB) en l’acumulat del darrer sexenni. Si se suma tota la inversió estatal susceptible de ser executada a Catalunya entre el 2015 i el 2020, representa el 2,2% del PIB, mentre que la mitjana espanyola equival al 3,9%. Madrid ocupa la posició onzena, amb una inversió acumulada en el període analitzat del 3% del PIB.

Els pressupostos generals de l’Estat preveuen invertir 2.230,7 milions a Catalunya el 2022. Així ho inclouen els comptes presentats per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, segons els quals el país rebrà el 17,2% del total d’inversions territorialitzades pel govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos. Això voldrà dir, si no varien gaire aquestes partides, que se situaran per sota del 19%, que és el pes econòmic català dins de l’Estat. Per tant, un cop més, la injecció se situa per sota de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que caldria complir. Perquè les lleis s’han de complir, no?

No obstant això, no sempre tots els mals venen de la Meseta. Segons unes estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, un de cada cinc euros pressupostat per la Generalitat per a inversions a Catalunya en els darrers vuit anys tampoc s’ha executat. Entre la poca execució i el dèficit fiscal històric, la burla per al ciutadà és permanent.