CONSELL ‘DE’ LA REPÚBLICA, ARA?

Ja em permetrà aquesta setmana l’admirada activista Blanca Serra manllevar-li part del discurs que va pronunciar el diumenge 14 de novembre en el marc de la sessió constituent de l’Assembla de Representats del Consell per la República, celebrada a Canet de Rosselló, a la Catalunya del Nord.

La lingüista va exercir en tant que presidenta de la mesa d’edat i ens va regalar un discurs emocionat i emocionant, que ben bé podríem passar-nos en bucle i compartir sense miraments cada vegada que algú insisteix a recordar-nos que nosaltres, els independentistes, estem mancats de referents. Volen referents? Doncs aquí els tenen, amb noms i cognoms, amb el cap clar i el cor ferm, amb el compromís vers el país i la seva gent més vigent que mai.

Blanca Serra Puig va deixar-nos algunes perles en la seva intervenció inicial, com ara aquesta: “La solució depèn de nosaltres. La resposta de l’embat la tenim nosaltres: la resistència activa. Una resistència que no s’interrogui, que no reculi i que sàpiga generar i aprofitar qualsevol oportunitat per avançar en el camí cap a la llibertat. Preparem-nos, alcem-nos, mobilitzem-nos. Moral de victòria!” De debò que, el de Blanca Serra, és un discurs per emmarcar, sense voler restar valor a les aportacions, molt valuoses, de tots els i les representants que han participat en aquest procés democràtic de constitució de l’Assemblea de Representants i que ha finalitzat amb el nomenament de la regidora de la CUP a Arenys de Mar, Ona Curto, com a presidenta de l’Assemblea.

També resulta rellevant el discurs de Curto, del qual vull posar en valor el seu fort sentit “institucional”, després que siguin tantes les persones que hagin fet mofa sobre el perfil precisament coherent i rigorós defensat des del minut zero per l’Assemblea i el mateix Consell. Els anticapitalistes estan en el punt de mira de tots aquells –particulars, organismes i també institucions– que volen perpetuar dinàmiques, marcs d’actuació, en definitiva, règims. De tots aquells que volen que tot canviï només en aparença per garantir que, de facto, no hi hagi res que pugui canviar. A tots ells, el discurs de Curto no els haurà agradat gens ni mica perquè el seu to, insisteixo, és d’una lleialtat, coneixement i sentit institucional que fa feredat. Si no, llegiu-ne aquest extracte: “El Consell ha de ser una eina més per assolir la independència, l’hem de legitimar i fer-la útil, ja que actualment és l’eina republicana que presenta més estratègia i punts de contingut. És important que el moviment polític que represento hi sigui i que ocupem aquest espai. Hem de donar veu a la pluralitat, la transversalitat i al feminisme perquè el Consell no tingui una veu única.”

Pluralitat, legitimitat, utilitat, feminisme... I col·laboració, sobretot col·laboració. Tot això traspua en el discurs de la nova presidenta i tot això és precisament el que no volen aquests que volen deixar-ho tot tal com està.

Però tornant a l’estimada Blanca Serra, em permetreu que acabi citant un altre fragment del seu impressionant discurs. Em refereixo a l’inicial, que diu així: “Penso que tots som molts conscients del que significa aquest acte d’avui. Molts de nosaltres segur que ara mateix tenim a la ment i al cor el record de tots els que ens han deixat i els noms dels homes i les dones perseguits, encausats, a la presó, a l’exili, esperant un judici. És inevitable pensar en tots ells. I queda clar també que l’acte d’avui és en gran part una culminació, un nou pas endavant amb nous continguts de tot un seguit d’accions polítiques, de protagonisme popular, que hem viscut amb un component d’autoconvocatòria, autorealització, autogestió i autofinançament molt notables.” Oblidarem aquest camí? Serem desmemoriats com ho hem estat també amb persones de la fermesa de Blanca Serra?