PUNT MORT

Diu la con­se­llera d’Acció Exte­rior, Victòria Alsina, que l’inde­pen­den­tisme es troba en un “punt mort” a causa de la nega­tiva del govern d’Espa­nya a nego­ciar un referèndum. No cal esbri­nar l’abast exacte del terme “punt mort” ni si es tracta d’un stand by o un full stop. La impre­cisió escau a un temps neguitós, de des­mo­bi­lit­zació i atu­rada de l’empenta inde­pen­den­tista de l’1-O. Hi ha un des­encís crei­xent amb els par­tits polítics ano­me­nats inde­pen­den­tis­tes, que sem­blen més interes­sats a con­so­li­dar els seus pri­vi­le­gis par­ti­tocràtics que a por­tar enda­vant el man­dat de l’1-O.

L’espe­rit del govern del pre­si­dent Ara­gonès és d’entesa amb el govern espa­nyol que, al cap i a la fi, diu que és d’esquer­res. No pro­vo­car una reacció defen­siva vio­lenta a Espa­nya. Jugar amb per­fil baix i ama­gar la rei­vin­di­cació inde­pen­den­tista. Donar temps al temps i veure si en dos anys el diàleg dona fruits. Després, uns altres dos anys per reac­ci­o­nar tant si el diàleg ha reei­xit com si no. Qua­tre anys, fi de la legis­la­tura, elec­ci­ons autonòmiques i ja par­la­rem de nous embats.

Aquest plan­te­ja­ment, a judici dels seus defen­sors, és l’únic rea­lista i pràctic en lloc de les flamígeres qui­me­res dels radi­cals i hiper­ven­ti­lats. Això de soyez rea­lis­tes, deman­dez l’impos­si­ble és una ban­dera dels nos­tres pares. Avui l’únic camí via­ble, vista la famosa cor­re­lació de for­ces, és seure a par­lar, sit and talk. Con­ser­var l’adqui­rit i pro­gres­sar gra­du­al­ment, evi­tant tota con­fron­tació directa amb l’Estat i col·labo­rant lle­ial­ment amb el desen­vo­lu­pa­ment d’una política d’esquerra a Espa­nya que sigui bene­fi­ci­osa per a Cata­lu­nya. Model peix al cove eter­na­ment reno­vat.

Aquesta col·labo­ració cerca garan­tir l’esta­bi­li­tat del govern de Sánchez i el lloc de Cata­lu­nya dins d’un marc polític espa­nyol. L’apro­vació dels pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat obre pos­si­bi­li­tats a la “nova nor­ma­li­tat” i es pre­senta com un dic davant l’avenç de l’extrema dreta espa­nyola. Doc­trina del mes­tre Pere i el llop. La simultània apro­vació dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat amb el suport dels comuns i l’opo­sició de la CUP és la cor­res­pondència al favor de Madrid i el dar­rer clau al taüt de l’inde­pen­den­tisme. Sí, el que es troba en un punt mort.

Si el món es governés per un cri­teri uni­ver­sal de joc net i cava­lle­ro­si­tat en les rela­ci­ons huma­nes, aquest espe­rit de diàleg, d’ente­ni­ment, gai­rebé de con­fra­ter­nal, pro­vo­ca­ria una reacció ani­mada d’igual aspi­ració. El prin­cipi de la rea­li­tat, però, no ha tri­gat gens a mani­fes­tar-se i ha dei­xat força clar que no hi ha cap lloc per a l’espe­rança com l’infern.

La decisió del Tri­bu­nal Suprem rebut­jant el recurs de la Gene­ra­li­tat i fent miques la immersió lingüística és un tor­pede a la línia de flo­tació no només de l’inde­pen­den­tisme, sinó de qual­se­vol cata­la­nisme per pobre i míser que sigui. Tocar l’edu­cació és tocar el sis­tema repro­duc­tiu d’una cul­tura, d’una soci­e­tat, d’una nació. La impo­sició del cas­tellà per man­dat judi­cial és l’enèsim intent de con­dem­nar a mort, el punt mort, el català. Més d’acord amb el seu tarannà pràctic i con­tun­dent, l’endemà de l’apro­vació dels pres­su­pos­tos, el pre­si­dent Sánchez ha atu­rat el pro­jecte de reforma de la llei de memòria històrica que lluïa una de les esme­nes d’ERC que mai pros­pe­ren.

Aquesta beneïda acti­tud de reflexió, d’ajor­na­ment de la decisió sobre la inde­pendència a la legis­la­tura següent i fins i tot a l’any 2050 no té en compte una dada fona­men­tal i ine­vi­ta­ble que es farà sen­tir molt abans. Les pro­pe­res elec­ci­ons autonòmiques, siguin quan siguin, reve­la­ran l’opinió d’un elec­to­rat que en tres elec­ci­ons prèvies suc­ces­si­ves ha enviat al par­la­ment tres majo­ries inde­pen­den­tis­tes amb un resul­tat nul.

Quina serà la seva quarta res­posta? Tin­drem una quarta majo­ria abso­luta inde­pen­den­tista amb una hege­mo­nia dels repu­bli­cans, o bé els elec­tors tri­a­ran altres alter­na­ti­ves atès que el resul­tat de les ante­ri­ors ha estat erm? La res­posta reve­larà quin era el mis­teriós con­tin­gut d’aquell 52% de majo­ria social que ha donat els setanta-qua­tre dipu­tats d’una majo­ria par­la­mentària tan inde­pen­den­tista que el seu pre­si­dent aban­dona indig­nat l’hemi­ci­cle quan es parla d’inde­pendència. Sense dubte per estal­viar-se les hon­res fúnebres del punt mort.