Opinió

Tribuna republicana

PUNT MORT

La simultània aprovació dels pressupostos és el darrer clau al taüt de l’independentisme
Veurem què diu l’electorat en les properes eleccions després de tres majories amb resultat nul

Diu la con­se­llera d’Acció Exte­rior, Victòria Alsina, que l’inde­pen­den­tisme es troba en un “punt mort” a causa de la nega­tiva del govern d’Espa­nya a nego­ciar un referèndum. No cal esbri­nar l’abast exacte del terme “punt mort” ni si es tracta d’un stand by o un full stop. La impre­cisió escau a un temps neguitós, de des­mo­bi­lit­zació i atu­rada de l’empenta inde­pen­den­tista de l’1-O. Hi ha un des­encís crei­xent amb els par­tits polítics ano­me­nats inde­pen­den­tis­tes, que sem­blen més interes­sats a con­so­li­dar els seus pri­vi­le­gis par­ti­tocràtics que a por­tar enda­vant el man­dat de l’1-O.

L’espe­rit del govern del pre­si­dent Ara­gonès és d’entesa amb el govern espa­nyol que, al cap i a la fi, diu que és d’esquer­res. No pro­vo­car una reacció defen­siva vio­lenta a Espa­nya. Jugar amb per­fil baix i ama­gar la rei­vin­di­cació inde­pen­den­tista. Donar temps al temps i veure si en dos anys el diàleg dona fruits. Després, uns altres dos anys per reac­ci­o­nar tant si el diàleg ha reei­xit com si no. Qua­tre anys, fi de la legis­la­tura, elec­ci­ons autonòmiques i ja par­la­rem de nous embats.

Aquest plan­te­ja­ment, a judici dels seus defen­sors, és l’únic rea­lista i pràctic en lloc de les flamígeres qui­me­res dels radi­cals i hiper­ven­ti­lats. Això de soyez rea­lis­tes, deman­dez l’impos­si­ble és una ban­dera dels nos­tres pares. Avui l’únic camí via­ble, vista la famosa cor­re­lació de for­ces, és seure a par­lar, sit and talk. Con­ser­var l’adqui­rit i pro­gres­sar gra­du­al­ment, evi­tant tota con­fron­tació directa amb l’Estat i col·labo­rant lle­ial­ment amb el desen­vo­lu­pa­ment d’una política d’esquerra a Espa­nya que sigui bene­fi­ci­osa per a Cata­lu­nya. Model peix al cove eter­na­ment reno­vat.

Aquesta col·labo­ració cerca garan­tir l’esta­bi­li­tat del govern de Sánchez i el lloc de Cata­lu­nya dins d’un marc polític espa­nyol. L’apro­vació dels pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat obre pos­si­bi­li­tats a la “nova nor­ma­li­tat” i es pre­senta com un dic davant l’avenç de l’extrema dreta espa­nyola. Doc­trina del mes­tre Pere i el llop. La simultània apro­vació dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat amb el suport dels comuns i l’opo­sició de la CUP és la cor­res­pondència al favor de Madrid i el dar­rer clau al taüt de l’inde­pen­den­tisme. Sí, el que es troba en un punt mort.

Si el món es governés per un cri­teri uni­ver­sal de joc net i cava­lle­ro­si­tat en les rela­ci­ons huma­nes, aquest espe­rit de diàleg, d’ente­ni­ment, gai­rebé de con­fra­ter­nal, pro­vo­ca­ria una reacció ani­mada d’igual aspi­ració. El prin­cipi de la rea­li­tat, però, no ha tri­gat gens a mani­fes­tar-se i ha dei­xat força clar que no hi ha cap lloc per a l’espe­rança com l’infern.

La decisió del Tri­bu­nal Suprem rebut­jant el recurs de la Gene­ra­li­tat i fent miques la immersió lingüística és un tor­pede a la línia de flo­tació no només de l’inde­pen­den­tisme, sinó de qual­se­vol cata­la­nisme per pobre i míser que sigui. Tocar l’edu­cació és tocar el sis­tema repro­duc­tiu d’una cul­tura, d’una soci­e­tat, d’una nació. La impo­sició del cas­tellà per man­dat judi­cial és l’enèsim intent de con­dem­nar a mort, el punt mort, el català. Més d’acord amb el seu tarannà pràctic i con­tun­dent, l’endemà de l’apro­vació dels pres­su­pos­tos, el pre­si­dent Sánchez ha atu­rat el pro­jecte de reforma de la llei de memòria històrica que lluïa una de les esme­nes d’ERC que mai pros­pe­ren.

Aquesta beneïda acti­tud de reflexió, d’ajor­na­ment de la decisió sobre la inde­pendència a la legis­la­tura següent i fins i tot a l’any 2050 no té en compte una dada fona­men­tal i ine­vi­ta­ble que es farà sen­tir molt abans. Les pro­pe­res elec­ci­ons autonòmiques, siguin quan siguin, reve­la­ran l’opinió d’un elec­to­rat que en tres elec­ci­ons prèvies suc­ces­si­ves ha enviat al par­la­ment tres majo­ries inde­pen­den­tis­tes amb un resul­tat nul.

Quina serà la seva quarta res­posta? Tin­drem una quarta majo­ria abso­luta inde­pen­den­tista amb una hege­mo­nia dels repu­bli­cans, o bé els elec­tors tri­a­ran altres alter­na­ti­ves atès que el resul­tat de les ante­ri­ors ha estat erm? La res­posta reve­larà quin era el mis­teriós con­tin­gut d’aquell 52% de majo­ria social que ha donat els setanta-qua­tre dipu­tats d’una majo­ria par­la­mentària tan inde­pen­den­tista que el seu pre­si­dent aban­dona indig­nat l’hemi­ci­cle quan es parla d’inde­pendència. Sense dubte per estal­viar-se les hon­res fúnebres del punt mort.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor