PARE MASSOT, TOTES LES TECLES

Qui va parlar-me’n per primer cop, fa dècades, sempre amb afecte personal i respecte intel·lectual, fou Jordi Carbonell. Hi tornà en la nostra darrera conversa, a l’hospital, en comentar-me com volia la cerimònia del seu comiat darrer: un funeral oficiat per Josep Massot i Muntaner en què jo digués també unes paraules. No anà del tot així, però el vincle personal entre ells dos sempre va ser d’una sòlida admiració mútua. Nat en una família de músics, el besavi i els oncles eren organistes. L’avi, homònim seu i folklorista, aplegà el Cançoner musical de Mallorca. Josep Massot va néixer a Palma, com els progenitors, fa 80 anys, tot i que quan tenia 1 any la família s’establí a Pòrtol, d’on era metge el pare, Guillem Massot, també poeta i dramaturg, i aquí és on va passar la infantesa. Dels al·lots portolans sentia la cantarella adreçada a tots els que parlaven com a Ciutat: “Ciutadà, cul de ca, / cul de moix, escarabat coix!” Als 3 anys ja sabia llegir, començant per les Rondalles de mossèn Alcover, i, ben prest, se sentí fascinat pels llibres, en una família amb una notable biblioteca d’història i literatura, alhora que a ca la seva tieta, la poeta Mercè Massot, amiga de Maria Antònia Salvà, feien lectures poètiques en català els primers anys de postguerra. Al col·legi de Mont-sion, a Palma, compartí pupitre amb el futur president Gabriel Cañellas, a qui demanà part del seu espai perquè al seu ja no li cabien els llibres. Temptat de fer-se bibliotecari, llavors no sospitava que un dia havia de ser el director de l’editorial en actiu més antiga d’Europa: les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM). I d’això ja fa mig segle. A la UB, on fou professor en l’etapa 1970-1973, hi entrà amb 16 anys, hi estudià filologia romànica, història, història de l’art i llatí, i quan hi arribà ja coneixia els grans noms de la cultura catalana, que la majoria de coetanis seus mallorquins no havien encara descobert, i sabia bé qui eren Macià, Companys i els fets del 6 d’octubre. Ordenat sacerdot el 1971, nou anys abans havia entrat al monestir benedictí de Montserrat, al qual ja per sempre havia de lligar la vida. Abans, es formà en teologia i filosofia, aprengué llengua i cultura alemanya i complí, en part, la vocació primerenca, ja que feu feina a la biblioteca de Munic, ciutat on residí en dues estades.

El darrer mig segle, l’erudició catalana ha tingut dos pares: el pare Batllori i el pare Massot, dos veritables savis. Massot dirigí el Diccionari de la literatura catalana, pertany al consell editor d’“Els Nostres Clàssics”, ha fundat, dirigit o participat en els consells de redacció de revistes tan destacades com Studia Monastica, Randa, Estudis Romànics, Llengua i literatura i, des del 1995, és al capdavant de l’emblemàtica Serra d’Or. Autor d’una edició crítica del Viatge pintoresc i històric, d’Alexandre de Laborde al Principat, al País Valencià i a les Illes, des del 1991 és conservador de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, les relacions de la qual amb les Balears fou el tema de la seva lliçó magistral el juny del 1999, a Palma. La pertinença a diverses entitats i institucions, on ha ocupat càrrecs de responsabilitat o dinamització, inclosa la presidència, vicepresidència o secretaria, abasta la Societat Catalana de Llengua i Literatura i la Secció Històrico-Arqueològica, ambdues de l’IEC, l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Societat Verdaguer, la Societat d’Onomàstica, la Societat Arqueològica Lul·liana i, com a membre honorari, l’Institut Menorquí d’Estudis.

Modernitzador de les PAM, per encàrrec de l’abat Cassià M. Just, hi ha promogut col·leccions diverses i hi ha donat entrada a un gran nombre d’autors, amb una enorme varietat de títols d’història i cultura dels Països Catalans, més enllà de l’edició tradicional d’obres de temàtica religiosa, motiu pel qual Montserrat ha esdevingut una de les editorials de referència en l’àmbit internacional. Però, més enllà de la seva tasca com a editor, director i promotor de revistes especialitzades i de la seva implicació personal en institucions culturals i acadèmiques, la producció del pare Massot com a autor és, realment, envejable, i la seva obra, prolífica, es caracteritza pel rigor, l’erudició i la meticulositat, resultat de molts anys de recerca callada, persistent i metòdica. Autor de vora un centenar de llibres i d’innombrables articles, els seus centres d’interès han estat també variats, començant per Montserrat mateix, monjos i monestirs del país, la història de l’Església i la religió a les nostres terres, la llengua, la poesia o el teatre tradicional. Però la temàtica que l’ha situat com a especialista màxim en el tema són els nombrosos títols publicats sobre la Guerra Civil a Mallorca, analitzada des de perspectives distintes, de lectura obligada per a qualsevol aproximació seriosa a aquesta matèria, gràcies al valuosíssim fons sobre aquest tema existent a la biblioteca montserratina i a l’accés que va tenir a l’arxiu secret del bisbe Miralles, al personal de Mussolini i als del Foreing Office. Són remarcables també la desena de volums sobre escriptors i erudits contemporanis, veritable diccionari biogràfic, en què aporta sempre elements nous d’informació i anàlisi, com en el conjunt de la seva obra.

Capaç de llegir en una dotzena de llengües, ha esdevingut un dels noms clau de la cultura catalana dels darrers cinquanta anys, al piano de la qual ha tocat totes les tecles, sabent que “de vegades has de fer, no el que vols, sinó el que et toca”. La seva tasca extraordinària ha estat reconeguda amb nombroses distincions, com ara els premis Francesc de B. Moll (1989), Crítica Serra d’Or (1993), Sanchis Guarner (1994), Creu de Sant Jordi (1996), Premi Nacional de Cultura Popular (1997), Doctor Honoris Causa per la UIB (1998), Ars Magna i Medalla d’Or del Consell de Mallorca (1999), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2012), Doctor Honoris Causa per la UV (2016), Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2018) i Medalla d’Or de les Balears concedida pel seu govern (2019), el 2004 se li dedicà la miscel·lània d’homenatge La cultura catalana en projecció de futur. Armat amb unes ulleres grosses que li permeten una mirada que vol abastar-ho tot, és un home de posat discret, d’actitud tímida, de parlar suau i d’aparença fràgil, que en tantes coses em recorda Josep Benet. El pare Massot és, però, una persona d’una solidesa enorme i d’una energia inesgotable que troba en la humilitat i la modèstia les eines que li permeten continuar dedicat a una feina ben feta i constant, conscient, com a ciutadà d’un país que no surt als mapes polítics i pertanyent a una cultura nacional minoritzada, d’allò que assegura el refrany mallorquí: “Qui fuig de sa feina, se tira dins sa fam.” És, justament, perquè no caiguem en la indigència cultural que els nombrosos guardons obtinguts no omplen les parets de ca seva, perquè en reserva l’espai per a allò que més estima: els llibres. Els dels altres, els seus i els que encara necessitem que escrigui en el futur.