MOLT MÉS ENLLÀ DE LES AULES

Els qui vulguin reduir la polèmica sobre la immersió lingüística i, per extensió, l’ús i salut present i de futur del català en l’àmbit només educatiu (que és fonamental, quedi dit i escrit) es quedaran a mig camí de la qüestió de fons. De fet, ho hem sentit aquests darrers dies en boca de tot tipus d’opinadors: alguns d’ells experts, d’altres professionals de la tertúlia, persones sensibles a la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania i d’altres favorables a apujar el to i a manipular dades i conductes sense escrúpols. N’hi ha (i n’hi haurà) per a tots els gustos.

Més enllà del brogit i del parlar per parlar, hi ha fets que ajuden a avançar en la defensa de la nostra llengua. En destacaré dos: el primer és la publicació d’una circular per part del govern francès que avala la immersió en català. Ha estat aquest mateix dijous que el Ministeri d’Educació francès ha publicat el text en què garanteix l’ensenyament immersiu en llengües dites regionals tant en l’educació pública com les que ofereixen les associacions. El document especifica les llengües, entre les quals es troben el català, l’occità, el cors, el bretó i el basc. En aquest sentit, el diputat bretó Paul Molac, impulsor d’una llei de defensa i promoció de les llengües minoritzades de l’estat francès, celebrava a través de les xarxes la decisió del govern francès, però recordava igualment que la immersió només pot estar garantida si hi ha una reforma de la constitució francesa.

Tot plegat s’escau de manera pràcticament paral·lela a la notícia que també coneixíem aquesta setmana i que remet a la suspensió per part del tribunal administratiu de Montpeller de la compra de la seu on els companys de La Bressola han projectat de construir-hi un nou centre. Es tracta del monestir de Santa Clara pel qual, curiosament i de manera sobtada, l’Ajuntament de Perpinyà va mostrar interès en saber precisament que La Bressola treballava per fer-hi el seu col·legi liceu. En relació amb aquesta qüestió, cal ser prudents, perquè som encara en una fase primerenca del procediment judicial, però és ben cert que resulta una primera i molt valuosa victòria per a l’associació d’escoles La Bressola que han aprofitat l’ocasió per emetre un comunicat on demanen a l’Ajuntament de Perpinyà “que vista la resolució d’aquest recurs d’urgència, faci un pas enrere i permeti el desenvolupament del projecte”. A banda de la suspensió de la preempció exercida per l’Ajuntament de Perpinyà sobre el monestir de Santa Clara, la sentència feta pública dimarts passat, 14 de desembre, també recull que el municipi haurà de pagar a La Bressola 2.000 euros en aplicació de l’article L. 761-1 del codi de justícia administratiu.

L’altre fet que vull destacar, al qual els mitjans mainstream no faran cap tipus de menció, és que des del Consell per la República hem posat a disposició de la comunitat educativa un procés de defensa jurídica per blindar el català. En aquest sentit, el govern del Consell ha enviat una carta al govern de la Generalitat perquè garanteixi el català com a llengua vehicular, fent efectiva d’aquesta manera la llei d’educació que fixa el règim lingüístic derivat de l’Estatut. Igualment, ha elaborat un informe jurídic amb possibles accions legals que les persones que vegin vulnerats els seus drets lingüístics podran emprendre, en especial la comunitat educativa.

Així ho tenim, a tocar de les festes de Nadal. Per posar-hi un darrer apunt feliç i, si m’ho permeteu, absolutament personal, vull acabar agraint públicament que aquests autèntics activistes culturals i defensors de la llengua que no són altres que els amics de Barnasants m’hagin visitat per lliurar-me en mà el Premi a l’Activisme Cultural per la “feina de reivindicació constant de la cultura popular, la música folk i la cançó”. Un honor i un goig constatar que no defalliu en la creació de l’Ateneu de la Cançó, en la defensa de la nostra cultura i de la llengua catalana arreu dels Països Catalans: per molts anys més!