PRIVATITZAR ELS CRIBRATGES

En les ante­ri­ors ona­des de la pandèmia, era un clam de certs epi­demiòlegs que la població tingués accés als tests d’antígens a través de les farmàcies. Se n’havien fet reco­ma­na­ci­ons a man­salva i, a la fi, aquesta opció es va auto­rit­zar a par­tir del juliol.

Però, abans de les fes­tes de Nadal i amb la vari­ant òmicron sem­brant estralls, la demanda s’ha mul­ti­pli­cat per 20 i el seu preu, també, en una cursa infla­ci­o­nista que anava acom­pa­nyada de la difi­cul­tat d’adqui­rir-ne. Men­tres­tant, la sisena onada ha fet superar pics de con­ta­gis –55.658 l’última set­mana a Cata­lu­nya, amb algun rècord de tota la pandèmia– i l’atenció primària s’ha col·lap­sat, si bé, per sort, els ingres­sos hos­pi­ta­la­ris s’han con­tin­gut.

Davant d’això, el Depar­ta­ment de Salut ha fet una crida a donar per bons els resul­tats de les auto­mos­tres i ha dema­nat a la ciu­ta­da­nia no acu­dir als CAP per repe­tir pro­ves. De fet, s’ha des­car­tat fer pro­ves PCR als con­tac­tes estrets.

Em sorprèn la diligència amb què tots ple­gats aca­tem els can­vis de deci­si­ons. Molts dels posi­tius s’han donat amb pro­ves pre­ven­ti­ves; famílies sen­ce­res que se les han fet per estar més tran­quil·les durant els àpats de Nadal. Si un es pren la molèstia de com­prar-los i fer-se voluntària­ment una prova, comu­ni­car un posi­tiu al CAP hau­ria de ser fàcil i dili­gent. Perquè, si no, la temp­tació és acu­dir-hi, que et facin la mos­tra i espe­rar els resul­tats.

Amb tot això, encara dubto que una mesura pre­ven­tiva s’hagi de con­ver­tir en alleu­ja­ment per al sis­tema. Con­vi­dar els ciu­ta­dans a fer-se pro­ves per con­te­nir els con­ta­gis els tras­llada la res­pon­sa­bi­li­tat de l’adqui­sició dels tests i del cri­bratge. Una mesura enco­berta que pri­va­titza el sis­tema de salut i el fa menys equi­ta­tiu.