CENTREM, VALENTS I ALTRES RÈMORES

El gener del 2022 ha fet aflorar dos nous partits polítics que venen de velles rèmores. Un és Centrem, amb Àngels Chacón al capdavant, que es va presentar de cap de llista pel PDeCat a les eleccions del 14-F de l’any passat, i que ha abandonat el partit per centrar-se en aquest nou projecte polític. Un espai que, com el seu nom indica, aspira a aglutinar un centre moderat amb el suport d’una part del PDeCat –Artur Mas, per exemple, ha declinat formar-ne part–, la Lliga Democràtica, Convergents i Lliures. Un mix de l’antic espai postconvergent en què només falta el PNC de Marta Pascal.

L’altra aparició és Valents, que pilota la regidora Eva Parera, qui va ser número 2 de Manuel Valls en l’operació a l’Ajuntament de Barcelona per impedir –amb èxit– que el Consistori caigués en mans dels independentistes. Parera, exmembre d’Unió Democràtica i d’Units per Avançar (l’hereva d’UDC de Ramon Espadaler), és la portaveu de Barcelona pel Canvi i és diputada (independent) del PP al Parlament. La formació també compta amb exdiputats de Ciutadans.

Els primers aspiren a fer una política centrada en les persones i en les coses útils i no etèries. Els segons, a ser el corpus central d’una candidatura única, transversal i constitucionalista. Si feu una ullada als webs de cada proposta, veureu que tot pivota una mica més cap a la dreta del que diuen.

És ben cert, però, que si hi ha un espai polític que coixeja en l’actual escenari català és el del centredreta que, més catalanista o més espanyolista, se sent orfe. El PDeCat va aconseguir un 2,7% dels vots en les eleccions del 14-F i Cs, un 5,5%. Amb aquests resultats de referència, cal calibrar molt bé quines opcions reals tenen Centrem i Valents de tenir cap incidència. De moment, el punt de partida pivota en un pes representatiu més aviat escàs. I els noms, lluny de radicar en la ideologia, són poc més que meres declaracions d’intencions.