MÉS ENLLÀ DE LA DIAGONAL

L’emprenyament és un concepte genèric, certament. A voltes de pell fina, propi de gent que amb una sola paraula dissonant s’enfila per les parets. D’altres, però, l’enuig recolza en uns fonaments sòlids, construïts a còpia d’anys i panys d’anar consolidant el basament de parets i pilars enterrats al fons d’un terreny mental tancat i inamovible. Hi ha vida més enllà de la Diagonal? Que el Departament de Cultura del nostre govern no hagi inclòs el centenari de Guillem Viladot (1922-2022) en el paquet de les commemoracions oficials d’enguany, és una altra prova d’aquest marc mental provincià dels que es creuen universals. “Sou els perifèrics”, em vaig haver de sentir una vegada enmig d’una conversa. Els de la Catalunya nova, va afegir-hi. Perifèrics equival a marginats, de segona fila? Viladot poeta, Viladot escriptor, Viladot artista, Viladot jugant a desestructurar codis alfabètics i lingüístics, Viladot creador del primer museu dedicat a la poesia visual del món i pioner en llenguatges artístics, no es mereix formar part de la llista de commemoracions del 2022. Perifèric? Pretendre fer cultura des d’Agramunt... on s’és vist? Per aquest motiu, els que mentalment no han creuat la frontera imaginària de la Diagonal, s’han atrevit a redactar sense cap mena de vergonya que, “...a més a més de les commemoracions oficials, també es dona suport a altres commemoracions que poden tenir per als diversos sectors de l’activitat cultural o per la transcendència o l’arrelament en un àmbit territorial concret del país”. En un àmbit concret del país, subratllen. La perifèria, potser? El marc mental. La gota xinesa. Constant. Permanent. Hem d’entendre, per tant, que Joan Brossa (Any Brossa 2019) és universal i no pas de la perifèria com Guillem Viladot? I l’Ateneu Barcelonès (commemoració oficial el 2022)? I la Colla de Sabadell (commemoració oficial el 2019)? I la festa major de Gràcia (commemoració oficial el 2017)? És trist que els que viuen i respiren més enllà de la Diagonal hagin hagut de crear una Plataforma en Suport de l’Any Viladot. De ben segur que en Guillem es faria un bon tip de riure. Ell que es definia com un escèptic. Ell, l’etern adolescent, que un dia em va dir que cal entendre que allò que més desitgem és que l’altre ens desitgi.