LA TAULA DE LA VIA MORTA

Dijous pas­sat, Sal­va­dor Illa, en una con­ferència a Madrid, va afir­mar que no hi haurà un referèndum pac­tat amb l’Estat i que l’amnis­tia dels més de 3.500 repre­sa­li­ats no és pos­si­ble. Ara, però, almenys hi ha una pro­posta, una nova reforma de l’Esta­tut. Un dia bans, el pre­si­dent Pere Ara­gonès, també a Madrid, insis­tia a fer valer la via nego­ci­a­dora i l’encara sense data ni ordre del dia taula de diàleg, emplaçant el govern de l’Estat a ser valent i voler gua­nyar un referèndum democràtic, però també a estar dis­po­sat a poder-lo per­dre. Estira-i-arronsa, inter­pel·laci­ons i res­pos­tes que cada vegada fan més pal­pa­ble que el diàleg tam­poc és pos­si­ble amb el govern més pro­gres­sista de la història.

Cada cop es fa més evi­dent la neces­si­tat de bas­tir una alter­na­tiva, un pla alter­na­tiu, a una taula de diàleg que no avança, que no aporta res més que la neteja d’imatge inter­na­ci­o­nal de l’Estat i el desànim gene­ra­lit­zat dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Seguim sense calen­dari, sense una fita en què, si tot con­ti­nua igual, els cata­lans puguem diu prou, puguem tor­nar a dir que ho hem inten­tat per la via nego­ci­a­dora per enèsima vegada, però que estem al davant d’un estat demofòbic que no entén de diàlegs ni de solu­ci­ons acor­da­des.

Quin ha de ser aquest pla B? Una part de l’inde­pen­den­tisme s’encar­rega de pre­sen­tar la pos­si­ble tor­nada dels exi­li­ats com l’ele­ment cata­lit­za­dor. Es fan­ta­si­eja amb un retorn del pre­si­dent Puig­de­mont aquest 2022 i amb l’aixe­ca­ment de la decla­ració d’inde­pendència. I ja tor­nem a ser en un model d’heroïcitats uni­per­so­nals poc creïbles i que s’han demos­trat poc assu­mi­bles pel con­junt de l’inde­pen­den­tisme. No hi ha sal­va­dors, només tenim l’opció de la con­fron­tació mul­ti­tu­dinària i con­ti­nu­ada, aque­lla que va per­me­tre l’1 d’octu­bre i l’intent més seriós d’inde­pendència que hem fet al llarg de la nos­tra història. Els diri­gents de Junts farien bé, amb la pre­si­denta del Par­la­ment al cap­da­vant, de no ali­men­tar aquesta via i jugar amb els anhels i sen­ti­ments de molts inde­pen­den­tis­tes, com també cal­dria de posar límits tem­po­rals a la nego­ci­ació en via morta amb l’Estat.