TRIBUT A MATIES MAZARICO

Escrivia el músic rossellonès Maties Mazarico: “Efectivament, he cursat estudis de tècnic agrícola a Tolosa de Llenguadoc i he marxat per exercir sis anys França endins. Però aquesta no era la meva via, he triat de canviar de vida i he tornat al país el 1975. Ja havia començat a interessar-me per la música, concretament pel folk, com era de moda en aquells anys a l’inici dels setanta. En tornar no vaig trigar gaire a aparèixer en públic amb alguna cançó integrant el Grup Guillem de Cabestany.”

Per parlar-vos d’aquest músic de cap a peus, que es considera autodidacte, recupero una entrevista publicada a la revista de música i cultura popular Caramella l’any 2018 i que signa Pere Manzanares. En aquesta entrevista, s’hi entreveu la persona tal com és i sobresurt per damunt d’altres virtuts la humilitat pròpia d’un gran home que sempre ha tingut els Països Catalans al cap i la Catalunya del Nord al cor.

Em permeto en aquest sentit de recuperar algunes de les consideracions de Mazarico fetes a l’entrevistador, com ara la reflexió comparativa sobre el rol i el pes que té la música tradicional a Catalunya i el que pot tenir en altres entorns com Bretanya. Diu Mazarico: “A Catalunya, és molt més marginal [la música tradicional o ètnica]. Els joves catalans no necessiten aquesta música per reivindicar o afirmar una cultura i una identitat. En canvi, a Bretanya la identitat és en procés de reconquesta, per tant els joves s’aferren a tot allò que poden i la música és un element identitari emblemàtic.”

Tal vegada l’homenatge que tindrà lloc a Prada aquest diumenge, 30 de gener, a partir de les tres de la tarda i en el qual participaran músics provinents d’arreu dels Països Catalans i en representació de generacions ben distintes (també joves), pugui matisar en part les reflexions de Mazarico. La trobada s’ha plantejat com una convocatòria que reunirà cantadors i sonadors d’arreu dels Països Catalans. Com recordava Jordi Martí Fabra en el seu article publicat a l’Enderrock, “Sons de la Mediterrània”: “Si la cultura i la música popular a la Catalunya del Nord han perviscut fins avui, a pesar de repressions i marginacions sistemàtiques de l’Estat francès, ha estat gràcies a gent com Maties Mazarico.” De fet, el periodista musical en recorda els seus orígens: nascut al Rosselló l’any 1948, els seus pares van fugir de la Guerra Civil Espanyola, un fet que sens dubte va marcar la seva biografia.

Mazarico va instal·lar-se el 1975 a Taurinyà, al Conflent, on va entrar en contacte amb la Nova Cançó, de nou en paraules de Martí Fabra: “...Seguint el camí de Georges Brassens, però també de Pere Figueres i Joan-Pau Giné, primer amb cançons pròpies, però cada cop més dedicat al repertori i els sons tradicionals. La llista de projectes i iniciatives en què ha participat des d’aleshores és interminable: Crescendo, el Duet del Conflent, els Ministrils del Rosselló, Cornamúsica i el duet amb Perepau Ximenis... A banda d’abundants participacions en treballs diversos, com ara els recopilatoris del festival Tradicionàrius, ha publicat els discos A la vora del folk (Terra Nostra, 1980) i Balls i músiques tradicionals (Se Set, 1985).”

Sigui com sigui, la trobada organitzada aquest diumenge a Prada serà un tribut a una manera de fer i a una persona de conviccions fermes i d’una coherència a prova de bombes. Hi participaran Jaume Arnella, Biel Majoral i Vicent Torrent, tots tres referència i inspiració per a les noves generacions de músics practicants i amants del folk, però no només. També s’hi sumaran professors i alumnes del Conservatori de Perpinyà, De Calaix, La Gravetat de Coulomb i Xeremier Martorell.

No us podeu imaginar la il·lusió que ens fa poder acompanyar Maties Mazarico en aquest homenatge de la gent, dels companys d’ofici, dels amants de la música tradicional. No de les institucions, ni tan sols del sector, entès com a indústria. El de diumenge serà un homenatge de persones a la persona. Si podeu, no hi falteu perquè serà gros!