ELS MISERABLES

Aquest dilluns farà trenta anys que es va sig­nar el trac­tat de Maas­tricht. El full de ruta de la Unió Euro­pea d’aquests últims anys ha estat ple de sots i revolts. Un tra­jecte que s’ha fet a dues velo­ci­tats i que amb els anys ha ser­vit per cons­ta­tar que els vagons dels lents no només s’han desen­gan­xat del carro, sinó que no s’ha pogut evi­tar que des­car­ri­les­sin. I si ha pas­sat ha estat per la falta de soli­da­ri­tat, un dels valors fun­da­ci­o­nals de la Unió, que havia de man­te­nir drets els tres pilars fona­men­tals. Soli­da­ri­tat vol dir fra­ter­ni­tat, com­prensió i entesa. A mesura que s’incor­po­ra­ven nous socis, la soli­da­ri­tat s’ha anat des­di­bui­xant i s’ha fet més evi­dent quan aquells que havien estat recep­tors d’aju­des han arri­bat a asso­lir un cert esta­tus i no han vol­gut que futurs estats mem­bres puguin dis­fru­tar del mateix tracte que ells van rebre quan hi va ingres­sar. En un club no només hi pots voler entrar pel que t’apor­tarà, sinó també perquè es valori què hi pots apor­tar tu. Viure junts en la diferència és un dels grans rep­tes.

L’altre dia per feina va caure a les meves mans un dis­curs que l’escrip­tor Vic­tor Hugo va fer a l’Assem­blea Naci­o­nal Fran­cesa l’any 1871. L’autor d’Els Mise­ra­bles n’era dipu­tat, i ja lla­vors, fa més de cent cin­quanta anys, defen­sava aquesta unió euro­pea. Deia: “Arri­barà un dia que vosal­tres, França, Rússia, Itàlia, Angla­terra, Ale­ma­nya, totes les naci­ons del con­ti­nent, sense per­dre les vos­tres qua­li­tats dis­tin­ti­ves, us fusi­o­na­reu en una uni­tat supe­rior i cons­ti­tui­reu la fra­ter­ni­tat euro­pea. Arri­barà un dia que no hi haurà més camps de bata­lla que els mer­cats que s’obrin al comerç i els espe­rits que s’obrin a les idees. Un dia en què les bales i les bom­bes seran subs­tituïdes pels vots dels pobles amb l’arbi­tratge d’un gran par­la­ment euro­peu sobirà. Arri­barà un dia que veu­rem els Estats Units d’Amèrica i els Estats Units d’Europa, situ­ats l’un al davant de l’altre, inter­can­vi­ant els seus pro­duc­tes, el seu comerç i indústria, les seves arts; nete­jant el pla­neta, colo­nit­zant els deserts, millo­rant la cre­ació sota la mirada del Cre­a­dor i com­bi­nant ple­gats, pel benes­tar de tots.” Aba­ra­tir els som­nis dels nos­tres avant­pas­sats i menys­te­nir els seus esforços i sacri­fi­cis ens con­ver­teix en uns autèntics mise­ra­bles.