QUAN ELS NÚMEROS NO QUADREN

Defensen alguns manuals d’autoajuda que, si la realitat no t’agrada, te’n fabriquis una d’alternativa. Passa una cosa similar amb els números: si els que veus no són del teu gust... doncs els maquilles, els modifiques i els treus de context fins a fer-te’ls ben teus, “pràcticament a mida”. 

És una mica la sensació que em queda després d’haver assistit al ball de xifres (i d’interpretacions) que ha suscitat l’última enquesta del CEO, el Centre d’Estudis d’Opinió, feta pública la setmana passada. Concretament, en vam conèixer els resultats el dijous 17 de març i, just l’endemà, vam saber-ne les xifres “rectificades”. D’entre les qüestions que va recollir l’estudi, hi destacava un altre cop la consulta sobre el suport a la independència de Catalunya, que, en un primer moment, el CEO va situar en un sorprenent 38,8%. Començaven just en aquell moment el que van ser pràcticament vint-i-quatre hores d’il·lusió màxima, d’alta fruïció, d’exaltació patriòtica (en cap cas nacionalista espanyola, que d’això, es veu que no n’hi ha) per part d’alguns sectors de la caverna que es van veure aigualides pel matís conegut l’endemà divendres, 18 de març, i que acabaria situant en un (notabilíssim) 40,8% el suport a la independència, reduint d’aquesta manera de 14,5 punts a 11,5 la diferència entre partidaris i detractors de la qüestió que ens ocupa.

De fet, gairebé totes les xifres que va publicar el CEO van causar polèmica des d’un inici i van ser reajustades en l’informe rectificatiu posterior, en què un cop més la pregunta sobre si la ciutadania vol que Catalunya sigui un estat independent va ser la més “problemàtica” de totes. L’enrenou va ser tal que el CEO va haver de demanar disculpes per les males gestions. En aquest sentit, l’organisme consultor va emetre un comunicat assegurant que l’ens “... ha posat en marxa una revisió a fons dels seus processos interns, per millorar la qualitat de les enquestes i evitar que es tornin a repetir errors com aquest”.

De veritat que n’hi ha per llogar-hi cadires! També es van veure modificats altres percentatges referits a qüestions prou delicades com són la modificació de les dates d’inici del curs escolar 2022/23 o la utilització de les autopistes després de l’alliberament dels peatges. De tot plegat, digueu-me interessat, jo n’extrec una lectura clara: que després de tot el que hem viscut, el suport a la independència de Catalunya superi encara el 40% ho considero una mostra més de la determinació d’una ciutadania que ha decidit empoderar-se i exercir, més d’hora que tard, el seu dret a l’autodeterminació. 

No han estat suficients les moltíssimes i duríssimes mostres de la repressió espanyola, que encara manté encausades milers de persones a casa nostra; ni tampoc la poca altura moral dels politiquets i politiquetes que fan política petita, la de tota la vida, la de partit, i que fent-la, malbaraten els guanys col·lectius; ni tampoc la covid ni els seus efectes devastadors no només en relació amb la desmobilització de la ciutadania a l’hora de prendre les places i els carrers, sinó també en relació amb una qüestió més intangible però igualment important que és l’ànim general de la ciutadania i d’això que en diuen “marcar l’agenda informativa”. Com deia, no n’hi ha hagut prou, amb tot plegat (que déu-n’hi-do!) per fer minvar la voluntat dels centenars de milers de persones que ens han portat allà on som. Sigui com sigui, els números són els que són, i reflecteixen encara avui la voluntat d’un poble clarament determinat a defensar, amb dents i ungles, els seus drets individuals i col·lectius.