LLEGIR ÉS VIDA

La diada de Sant Jordi no és només la festa dels llibres i de la rosa, ni tampoc una mostra de la millor faceta, acollidora, festiva, participativa, transversal... dels catalans. És sobretot una oportunitat boníssima per refermar el nostre compromís amb la llengua i la literatura catalanes, que són senyals inequívocs de la nostra fortalesa com a poble.

Com és d’important llegir al llarg de la vida! En aquest sentit, vull fer-vos un prec especial en aquest Sant Jordi del 2022 molt probablement passat per aigua i enrarit per un context polític ple de sorolls, suspicàcies i trencament de confiances (tal vegada encara quedi algú sorprès per tot aquest episodi lamentable del Pegasus...; em costa de creure, però hi ha gent per a tot!). El prec és que llegiu. I igualment, a totes aquelles persones que pugueu, escriviu perquè, no per evident, vull deixar d’esmentar-ho: Sant Jordi és un homenatge a totes les persones que comparteixen la seva veu literària, entre les quals, moltes d’elles, són dones que escriuen, dones que ens fan pròxima (en alguns casos vencent el pudor o la vergonya) la seva manera d’entendre la vida amb tot allò d’excel·lent i de miserable que hi passa i que els passa. Dones que es revelen contra el silenci, contra els convencionalismes, contra la manera d’estimar i de viure que els imposen els altres: altres homes, moltes vegades, quan no directament altres dones que massa vegades exerceixen el poder com ho fan els homes. I posats a demanar, reblo la petició inicial i, si és possible, us demano que al prec de llegir i d’escriure n’hi sumeu un darrer: feu-ho en la nostra llengua, en català. És una qüestió absolutament cabdal, que ens parla de qui som i de com som.

El present i el futur de la nostra llengua, de la llengua catalana, depèn –no em cansaré de dir-ho– de totes i cadascuna de les persones que la parlem, dels seus parlants, de l’opció que triem quan anem a comprar el pa o quan ens relacionem amb els altres. L’hora és greu, és ben cert, i així ens ho fan notar iniciatives com la vaga de fam en defensa de la llengua catalana que han iniciat els companys Jaume Sastre i Carles Furriols, amb el suport i acompanyament del cantautor illenc Biel Majoral. Aquests dos activistes denuncien amb aquesta acció la persecució judicial i política de la llengua catalana, molt singularment vinculada a les escoles dels Països Catalans, i se sumen d’aquesta manera a les mobilitzacions i protestes que es faran per rebutjar la modificació de la llei lingüística que es votarà al Parlament (sembla que a finals d’aquest mes d’abril) i que pretén ajustar-se a les imposicions del Tribunal Suprem espanyol i del Tribunal de Justícia espanyol a Catalunya.

Sastre, que va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, ja va començar el 8 de maig del 2014 una vaga de fam de quaranta-un dies de durada en defensa d’una educació digna en català i contra la posició de no negociar del govern de les illes Balears en relació amb el conflicte educatiu. L’octubre de l’any passat, va ser elegit representant de les Illes a l’Assemblea de Representants del Consell per la República, del qual també és representant Carles Furriols, de Taradell, i impulsor de la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta, que fomenta la creació d’empreses sostenibles i la inserció laboral de persones vulnerables a partir de la recollida de fàrmacs. A tots dos els vull donar les gràcies pel seu sacrifici personal, que ens recorda la nostra capacitat individual de canviar, mitjançant les nostres accions, tendències. Tot depèn de nosaltres, de la nostra actitud individual. És clar que les lleis, els decrets, els consensos ajuden a preservar el present i el futur de la llengua però, al cap i a la fi, allò més poderós de tot, és la nostra actitud individual, la nostra elecció (“La gent no s’adona del poder que té”, ja sé que Brossa ho deia en relació amb una possible vaga general però apliquem-nos-ho en relació amb la llengua). Llegiu en català, estimeu en català, viviu en català perquè és tanta la literatura meravellosa que s’ha escrit en la nostra llengua. Hi renunciarem?

I ja per finalitzar, obrim la mirada i la perspectiva i recordem que som forts perquè som Països Catalans. I malgrat que sigui antipàtic fer recomanacions perquè vol dir destriar i deixar gent fora, sí que m’agradaria compartir l’entusiasme que m’ha despertat la lectura de la darrera novel·la de l’amic Joan-Lluís Lluís, l’excel·lent Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor), premiada per Òmnium, i que és una aventura meravellosament travada i explicada. “Soc el descendent humil de la gent que explicava rondalles a la vora del foc”, deia l’autor. Ves, ara s’entén tot. Bon Sant Jordi a tothom!