LA RECUPERACIÓ DE VISITANTS I EL NOU MODEL TURÍSTIC

La darrera Pasqua ha evidenciat que Barcelona i Catalunya han entrat de ple en la recuperació turística. Només calia veure els carrers de la capital catalana plens de gom a gom pels més de dos milions de passatgers mobilitzats a través del tren o els més de 57.000 vols operats durant aquella setmana per concloure que l’ocupació hotelera a Barcelona es tancava amb un esperançador 80-90%. A més, moltes empreses van facturar gairebé el mateix que fa dos anys. Res a veure, doncs, amb les dades del 2020 i el 2021, que van suposar una desaparició de 21 milions de passatgers per la pandèmia arreu del país.

Tot i aquesta recuperació, cada dia més sòlida, encara falta turisme internacional. Aquest primer semestre, el gruix dels visitants estan sent catalans, bascos, navarresos i aragonesos, i tal com pronostica el sector, a partir de l’estiu el turisme estranger, sobretot el francès, l’anglès, l’alemany i l’italià, adquirirà més pes quantitatiu i també pel que fa a facturació. Cal recordar que Catalunya va rebre 19,4 milions de turistes forans el 2019, que, per cert, va ser el millor any de la història, tant en nombre de visitants com en despesa econòmica.

Les administracions catalana i local ja treballen intensament per anar a buscar nous mercats per tornar a posicionar casa nostra en l’àmbit mundial pel que fa a recepció de visitants més enllà de les nostres fronteres. Els turistes nord-americans són a dalt de tot del rànquing de visitants internacionals a Barcelona, amb una quota de l’11,6%, i els tercers que més despesa deixen a la ciutat. Amb aquest argument i amb la voluntat de superar el sotrac de la pandèmia, Turisme de Barcelona està centrant en els EUA la seva pròxima gran acció de promoció.

Davant d’aquestes xifres i previsions, bàsicament de l’àmbit de les vacances, cal afegir-hi el turisme de negocis, que s’ha accelerat, i força, a partir del mes de març, quan el Mobile World Congress va atraure a la capital catalana uns 60.000 assistents i va suposar ja llavors el 65% de l’ocupació hotelera. Cal recordar que a més dels 240 milions d’euros per a l’economia de la ciutat, també va donar feina a prop de 7.000 persones. Tanmateix, hi ha altres salons firals que, per les seves dimensions, suposen un bon impuls per al sector hoteler i turístic en general. El saló Alimentaria d’aquest abril va comportar uns 100.000 visitants, el 23% provinents d’altres països que, evidentment, han fet incrementar l’obertura de molts hotels que encara estaven tancats per la pandèmia. I cal tenir en compte que en dues setmanes se celebrarà la fira de tecnologia audiovisual ISE, que comportarà milers d’assistents i uns 200 milions d’euros per a la ciutat, que podrien arribar als 500 en l’edició del 2025.

La conclusió és que les previsions per al sector turístic són positives, tot i que hi ha alguns elements que en poden distorsionar la bona evolució. L’increment de l’augment de l’energia i l’alimentació, la cancel·lació de viatges com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna o la falta de mà d’obra qualificada en determinats moments poden enfosquir els bons resultats del sector amb vista als propers mesos.

Amb la recuperació del sector s’obre de nou el debat de quin model de turisme necessita Barcelona i Catalunya. Poques hores després de veure els carrers plens d’alguns barris del centre de la capital, ja van aparèixer les primeres crítiques a la massificació. Cal que les institucions i les empreses del sector treballin conjuntament per diversificar tots els tipus de turisme (de ciutat, cultural, sol i platja, de natura i paisatge, de negocis, espiritual, sanitari, etc.). I el més fonamental és que es pugui esponjar cap a altres indrets del territori perquè, a part de l’incentiu econòmic que pot suposar per a la resta de comarques, el visitant de ben segur s’emportarà moltes sorpreses positives passejant pel nostre país.