UNA HISTÒRIA DE NOVEL·LA

Lle­geixo que les comar­ques giro­ni­nes són les que més lli­bre­ries tenen per nom­bre d’habi­tants a Cata­lu­nya. És una bona notícia, i més després d’haver assis­tit ens els últims temps a tan­ca­ments dolo­ro­sos, con­tra­res­tats per algu­nes ober­tu­res molt cele­bra­des. Noves lli­bre­ries que, mal­grat el que els diguin, cre­uen en el negoci, que no és tant el de ven­dre lli­bres, que també, com el d’esti­mar-se’ls. Els que fem novel·la històrica, com un ser­vi­dor, quan repas­sem la quan­ti­tat de lli­bre­ries que tenim dis­se­mi­na­des pel ter­ri­tori ens ado­nem ràpida­ment de l’enorme poten­cial que tenen per con­ver­tir-se en pro­ta­go­nis­tes d’una novel·la. Una novel·la coral sobre les aven­tu­res i des­ven­tu­res d’una lli­bre­ria amb l’objec­tiu de difon­dre l’amor pels lli­bres. Com a lec­tors seríem tes­ti­mo­nis de la seva vida i al seu cos­tat reviuríem esde­ve­ni­ments que ens aju­da­rien a enten­dre i a inter­pre­tar la nos­tra història. Una novel·la èpica, amb una trama heroica amb intriga, mis­te­ris, girs argu­men­tals, ins­pi­ra­dora, amb valors i de final obert però no incert. N’han pas­sat de tots colors: han patit èpoques revo­lu­cionàries, han vist néixer la Renai­xença, han sofert l’esclat de la Guerra Civil i de dues guer­res mun­di­als, han llui­tat con­tra la cen­sura, han seguit el procés inde­pen­den­tista i han plan­tat cara a la pandèmia i a les pla­ta­for­mes digi­tals. Una novel·la de crei­xe­ment, apas­si­o­nant, perquè amb el pas del temps, de les adver­si­tats, de les inqui­e­tuds i les per­so­na­li­tats de les dife­rents lli­bre­ries per­so­ni­fi­ca­des en una de fictícia, veuríem com es con­ver­teix en un esta­bli­ment de referència per al sec­tor econòmic, social, cul­tu­ral i polític del país. Les lli­bre­ries han demos­trat que amb com­promís, sacri­fici, ima­gi­nació i passió són un negoci vigent, neces­sari, pro­vi­den­cial i vital per a la nos­tra salut, i que no són només l’inter­me­di­ari impres­cin­di­ble entre l’escrip­tor i el lec­tor, sinó que la seva feina i el que sig­ni­fica –l’amor pels lli­bres– va molt més enllà. Aju­den que cada lec­tor trobi el seu lli­bre i que aquell lli­bre arribi a molts lec­tors. Aquesta és una història que, si no hi hagués lli­bre­ries, no es podria escriure i no la podríem lle­gir. És per això que crec que les lli­bre­ries tenen una història de novel·la.