WILDE TENIA RAÓ

En aquesta barra de bar anomenada Twitter on tots, en un moment o altre, hi repengem els colzes, llegeixo una citació de l’inconfusible Oscar Wilde que diu així: “Els anglesos tenen tres coses que els fan sentir-se orgullosos d’ells mateixos: el te, el whisky i un escriptor com jo. Però el cas és que cap d’aquestes tres virtuts són angleses. El te és xinès, el whisky és escocès i jo soc irlandès.” Aquesta veritat incontestable que ningú no gosaria discutir al gran Wilde, ens serveix d’exemple per arribar a entendre l’agermanament no pactat que uneix la creació de la majoria dels estats actuals, tot fruit de la violència, l’assetjament i el domini absolut dels vencedors amb els vençuts. L’apropiació vergonyosa de les virtuts alienes per bastir una gran farsa. Un aparador fet a mida dels conqueridors. L’invent d’un continent farcit amb el botí del saqueig. Continent i contingut. Un invent explosiu. Entreteniu-vos una estona i comprovareu com els estats presumeixen de les virtuts de les nacions conquerides i xuclades en benefici propi. Fa pocs dies, la noia que gestionava el compte de Twitter de Pecas (@SoyPecas), el gos d’Esperanza Aguirre –i que ara des la capital del chotis menteix més que parla–, Isabel Díaz Ayuso, tornava a desbarrar afirmant que “la Generalitat és una administració autonòmica que s’ha inventat una nació”. Ves per on hi ha gentola a qui li entusiasma passejar públicament la seva ignorància, però tampoc cal culpar-la de res perquè es veu que a ponent, del que no en volem ni vent ni gent, l’estat del qui és ignorant agrada de valent. El cas és que, com afirmava Wilde, i substituint el mot anglesos per espanyols, de poc o de res poden presumir aquests que ens mortifiquen amb la seva dèria d’unificació i uniformisme, encetada amb el Decret de Nova Planta, que deia al començament que es dictava “para que sus moradores [del Principat] vivan en paz, quietud y abundancia”. Aquesta nació que, segons la noia del gos Pecas, és una farsa, va saber “inventar”, entre altres meravelles, el Tribunal de Contrafaccions, el zenit de bilateralitat a Catalunya entre les institucions de la terra i la monarquia, un bon invent que, potser, i només potser, hauria posat al seu lloc gent de la pitjor mena que navega per Sanxenxo amb el seu nom escrit a la popa del vaixell.