SEGUINT EL RASTRE DELS (NOSTRES) DINERS

Aquesta setmana hem constatat gràcies a la impúdica tasca del mateix Estat espanyol el que és, per dir-ho clar i català, l’enèsim incompliment flagrant dels compromisos subscrits pel govern més progressista i amical de la història envers Catalunya. Resulta que l’Estat espanyol només va executar un terç de les inversions previstes a Catalunya l’any passat. Les xifres les ha donat a conèixer el mateix Ministeri d’Hisenda i, en ser compartides en la seva totalitat, han permès establir algunes comparacions cruels. Ara que tothom parla de Madrid, que si la ciutat llueix tan alegre i plena de vida, estaria bé recordar que precisament allà, a la Comunitat de Madrid, l’Estat espanyol va invertir un 84% més del que tenia pressupostat l’any 2021, és a dir que va triplicar la despesa per habitant destinada als catalans.

Tot plegat coincideix amb les xifres que compartia, amb voluntat divulgativa i de transparència (diuen que les xifres són desapassionades però realment, en aquest cas, em costa treure-li passió a la interpretació de les dades), el conseller Jaume Giró. El responsable de les finances del govern de la Generalitat ens recorda que Catalunya té el 16% de la població i el 19% del PIB espanyol. Per contra, rep el 9% del total executat d’inversions per part de l’Estat amic. Preciós.

Més dades: la inversió a Catalunya prevista als pressupostos de l’Estat l’any 2021 va ser de 2.068 milions d’euros; la inversió real (executada) el 2021 va ser de 740 milions. Per contra, com deia, a Madrid la previsió (per al 2021) era de 1.134 milions d’euros i la inversió real va ser de 2.086. És a dir, la xifra que s’ha acabat executant a Madrid és més alta que la promesa a Catalunya (2.086 milions d’euros versus 2.068), que era gairebé el doble. Dit d’una altra manera: de cada 3 euros previstos per invertir a Catalunya, només en va arribar 1 (d’euro), l’any passat. A Madrid, de cada 3 euros previstos per invertir, en van acabar rebent 5,5. L’anàlisi exhaustiva de les dades acaba amb la conclusió desoladora que el grau d’execució d’inversions previstes el 2021 va ser, en el cas de Madrid, del 184% i, més greu, mentre que la mitjana espanyola se situa en el 67%, a Catalunya només es va executar el 36% d’allò que es va preveure. Catalunya surt a la cua de tant per cent de pressupost executat, seguida de ben a prop d’Astúries (només s’ha executat un 40,5% del pressupost previst inicialment), Andalusia (41,9%) i el País Valencià (42,3%). Tota la resta de comunitats autònomes, amb Madrid al capdavant, han superat el 50% d’inversió executada en relació amb els números inicials previstos en els pressupostos de l’any 2021.

Rere tots aquests números, que insisteixo no es generen ni difonen des de Catalunya, sinó que parteixen de l’informe fet públic per la Hisenda espanyola, hi ha una realitat: els agents culturals catalans (això és productores, empreses, festivals...) tenen cada vegada una dependència major del poder polític i econòmic estatal i es veuen abocats a demanar diners a Madrid (per no parlar dels patronats i consorcis catalans que sumen, amb cadira i veu i vot, representants de l’Estat espanyol). I jo em pregunto, per a quan el cent per cent de competències en cultura per a Catalunya?

Com ja deia a l’entorn dels anys cinquanta del segle passat la filòsofa i escriptora nord-americana d’origen rus Ayn Rand: “Quan t’adonis que per produir necessites obtenir l’autorització d’aquells que no produeixen res [...], podràs afirmar, sense por a equivocar-te, que la teva societat està condemnada.”