JOCS OLÍMPICS D’HIVERN

Dimarts, el Comitè Olímpic Espanyol va comunicar oficialment que havia renunciat a organitzar els Jocs Olímpics d’hivern 2030. Segons afirmen, el motiu d’aquesta renúncia ha estat la manca d’entesa entre el govern aragonès i el català. Deia l’altre dia en un altre article d’opinió que, una vegada descartada definitivament la candidatura, el debat a favor o en contra ja el podíem anar tancant perquè era evident que, tal com va afirmar el senyor Blanco, responsable del COE, deixar la porta oberta a una candidatura en solitari de Catalunya per al 2034 era, com va respondre el personatge de Don Juan a l’obra El burlador de Sevilla de Tirso de Molina: “¡Tan largo me lo fiais!” A més, si aquest és l’argument del cap de files del comitè espanyol, per quin set sous cal esperar al 2034 i no presentar la candidatura de Catalunya el 2030? Una excusa de mal pagador, ja que el que ha passat en realitat és que l’anticatalanisme, una vegada més, ha guanyat la partida. Crec que de moment el nostre president, Pere Aragonès, hauria de guardar en un calaix l’acord de govern que iniciava el compte enrere per a la consulta sobre els Jocs i optar per deixar córrer les dues consultes del 24 de juliol; una de vinculant a l’Alt Pirineu i Aran i l’altra, no vinculant, al Ripollès, el Solsonès i el Berguedà. I torno a esmentar el perquè de tot plegat: l’anticatalanisme. Més enllà de si els Jocs Olímpics eren una bona aposta o no del nostre govern, la catalanofòbia del president d’Aragó, Javier Lambán, ha fet forat. De fet, aquest home (les males llengües afirmen que era un mal jugador de futbol que va deixar un mal gust al Saragossa), ja fa temps que ensenya la poteta i que presumeix de la seva fòbia contra Catalunya, la nostra llengua, cultura, identitat. Fins i tot es va atrevir, amb una demostració d’analfabetisme manifest, a parlar de la Corona d’Aragó, inventant un relat mentider que va fer tremolar les parets del sentit comú. En el darrer Congrés regional del PSOE aragonès, Lambán, company de files d’Iceta, va resultar-ne guanyador, i en el seu discurs triomfal ja va llançar tot un seguit de dards contra Catalunya, de ben segur, amb un ull posat en les properes eleccions. Tot un clàssic que també, no ho oblidem, ha estat present a les eleccions andaluses.