ESPECTACLE

Cada vegada que als mit­jans de comu­ni­cació aire­gen aquest serial de les gra­va­ci­ons de Villa­rejo em ve al cap aquesta afir­mació: “La insi­nu­ació eficaç, allò que es vol fer enten­dre a algú, de mica en mica, de manera indi­recta, és la que refe­reix fets que no tenen valor per ells matei­xos i que no es poden des­men­tir perquè després es con­ver­tei­xen en fets veri­ta­bles.” Ho va escriure Umberto Eco a El nom de la rosa.

Són gra­va­ci­ons que impli­quen tots els sec­tors que reme­nen poder: polítics, jut­ges, empre­sa­ris i peri­o­dis­tes. I aquests últims, en comp­tes de fis­ca­lit­zar, s’apun­ten a difon­dre el que sigui per interès. Segons Eco, la funció del peri­o­dista és con­tro­lar i cri­ti­car els poders tra­di­ci­o­nals. I ho pot fer perquè influ­ei­xen en la vida política només cre­ant opinió. No són una eina al ser­vei del públic, sinó de for­mació del públic.

En el ram de la infor­mació es manté la idea que hi ha una font de la notícia, que és una dada de la rea­li­tat inde­pen­dent. Després, el peri­o­dista trans­forma fets, als quals va acce­dir a través de fonts, en notícia i ho difon. Sovint, però, la font no és objec­tiva ni inde­pen­dent perquè es nodreix d’altres mis­sat­ges, interes­sats. I aquí ve la con­tra­dicció: assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat de no ser objec­tiu i al mateix temps mar­car posi­ci­ons. Un mitjà fa inter­pre­tació no només quan bar­reja un comen­tari amb una notícia, sinó també quan tria com posa en pàgina l’arti­cle, o amb què obre l’infor­ma­tiu, com titula i amb qui­nes imat­ges ho il·lus­tra. Un mitjà, sobre­tot, fa inter­pre­tació, no infor­mació, quan deci­deix qui­nes notícies dona i qui­nes no. Eco deia que el peri­o­dista no té el deure de l’objec­ti­vi­tat, sinó el d’ofe­rir un tes­ti­moni fent explícit allò que pensa. Ha d’adver­tir al lec­tor que allò que diu no és la veri­tat, sinó la seva veri­tat, que és una entre d’altres. No són les notícies les que fan el mitjà, sinó el mitjà el que fa les notícies, i saber ajun­tar qua­tre notícies dife­rents sig­ni­fica pro­po­sar-ne una cin­quena. La força dels mit­jans és inqüesti­o­na­ble però sovint es veuen amb més poder del que real­ment tenen i bus­quen con­ver­tir-se en pro­ta­go­nis­tes i jut­ges de la cosa pública. Més d’una vegada, com veiem, des­vir­tu­ant-la fins a con­ver­tir-la en espec­ta­cle.