GUERRA JURÍDICA

Popularment es coneix amb l’anglicisme lawfare i es tracta d’un concepte relativament recent en l’àmbit acadèmic –de fet va aparèixer per primera vegada a mitjan anys setanta– i que procedeix d’una barreja dels mots anglesos law (llei) i warfare (espai de guerra) i que es pot traduir com “guerra jurídica”. Es va començar a utilitzar a inicis d’aquest segle i es fa servir per denunciar els intents de desgastar, desacreditar, erosionar i ensorrar un govern, un partit, l’oposició o qualsevol que faci nosa a través dels tribunals i les lleis. La teoria vindria a definir-lo d’aquesta manera i, d’acord amb la construcció intel·lectual elaborada amb independència de tota aplicació pràctica, no hauria d’espantar a ningú perquè, també aferrats al concepte “en teoria”, un fet recolzat en els tribunals i les lleis hauria de ser garantia prou suficient per inspirar confiança. Però, ai las, la pràctica del lawfare és, justament, tot el contrari. Sota l’aparença de legalitat i a través del sistema jurídic –amb el consentiment tàcit de jutges i comandaments policials–, es persegueix la caiguda d’oponents polítics fent servir tots els mitjans a l’abast, és a dir, seguint la coneguda frase de l’antiga Roma, quan els dies es dividien en fastos i nefastos, Per fas et per nefas, és a dir: per mitjans justos o injustos. És una variant del “tot s’hi val” tan sovintejada en llocs on la democràcia és una disfressa per amagar corrupció, saqueig i polítiques extractives estructurals. Es tracta, en llenguatge dels països llatinoamericans, de la teoria i la pràctica del cop d’estat tou, un cop d’estat de fet però sense que es produeixi l’enderrocament del poder vigent. Hi ha un bon grapat de llibres que en parlen, d’aquest concepte, que és d’una actualitat rabiosa. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, en va citar un durant l’entrevista en el programa FAQS. A Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana Edicions), el seu autor, Damià del Clot, ens parla d’aquest concepte com la continuïtat d’un altre, el dret penal de l’enemic, per combatre tothom que sigui considerat una amenaça per a la raó d’estat amb l’alta judicatura espanyola actual.