L’home: enemic de la terra

L’invent del plàstic va arribar l’any 1868 per un problema d’escassetat de vori que impossibilitava la confecció de boles de billar. No és pas que aquest joc que es practica sobre una taula rectangular de fusta, entapissada de verd, i que consisteix a moure boles impulsant-les mitjançant un tac sigui el culpable d’una de les modalitats de contaminació del planeta, però sí que és una mostra més de com amb cada avenç tecnològic l’ésser humà impacta negativament en el planeta i, conseqüentment, contribueix, gairebé en exclusiva, a la seva destrucció. En un dibuix d’El Roto (nom artístic del dibuixant de còmic Andrés Rábago), es pot veure una mà sostenint un vas acompanyat d’una nota: “Fragment de la darrera glacera desfent-se en un got de whisky”, un escrit que, amb ironia, denuncia una situació que ben aviat esdevindrà irreversible i que, un altre sarcasme del destí, ha convertit els glaçons en protagonistes absoluts en un dels estius més calorosos dels últims anys. Si un simple dau de glaç fa anar de corcoll tot el sector de l’hoteleria, que no pot atendre la demanda dels pobres estiuejants que volen la beguda ben freda, imagineu-vos què pot passar en un futur proper si tot continua fent baixada. El temps no és inesgotable i el tic-tac del rellotge que regeix les nostres vides ens està avisant que ja fem tard encara que ens posem taps a les orelles i fem com aquell qui sent ploure. Però com que res en aquesta vida és gratuït, també les malvestats acaben passant factura, i ara ens adonem que a la Terra se li ha esgotat la paciència i que l’amor amb amor es paga. La Terra exigeix l’acompliment d’un pacte no escrit: do ut des (‘et dono si em dones’), però l’home, agosarat de mena, mai no en té prou. La darrera de les malvestats ha estat l’assassinat d’una morsa que, ai las!, va tenir la gosadia de deixar-se estimar per l’ésser humà i ho ha acabat pagant amb la seva vida. Batejada amb el nom de Freia en honor de la deessa de l’amor i la bellesa de la mitologia nòrdica, tenia 5 anys i s’havia convertit en una atracció per als curiosos d’un dels fiords de la capital noruega. No temia els humans. Error mortal. Convertida en una atracció turística, Freia finalment va esdevenir un perill. Embarcacions malmeses, turistes inconscients que l’assetjaven fins que les autoritats van determinar que era una amenaça. Això sí, les autoritats que tot ho saben, i en aquest cas les noruegues, que sempre és un plus de civilitat, han manifestat que l’animal ha estat sacrificat de manera “humana”. Una humanitat que fa tremolar les parets de la lògica més elemental.