La indústria, l’esperança de la reactivació econòmica

Amb el setembre comença un nou curs escolar, polític i també econòmic. I el cert és que ho fa amb força incertesa. Tal com ja havíem escrit en aquestes mateixes pàgines, el segon semestre de l’any no pinta gaire bé, econòmicament parlant, per les conseqüències que suposa la guerra a Ucraïna, l’augment de la inflació i la previsió d’una possible revifada de la covid aquest hivern.

Avui ens centrarem en el paper que pot jugar la indústria a casa nostra perquè, malgrat certes conjuntures, aquest sector pot ajudar a mantenir una situació econòmica estable i duradora en el temps. No obstant això, ara per ara la indústria catalana té comportaments favorables i d’altres que no ho són tant. Quant a la creu de la moneda, les dades de la producció corresponents al juliol baixen d’un 2,3% en termes interanuals, tal com ha publicat l’Idescat el darrers dies, i cauen d’un 3% si ens centrem en la manufactura. I pitjor encara: nou epígrafs dels dotze en què es divideix l’índex de producció industrial (IPI) presenten un creixement en números vermells, sobretot el tèxtil i, més encara, l’automoció (-11%).

També cal posar èmfasi en les vendes exteriors, on fins al juny el creixement s’ha alentit. Filant més prim, s’ha passat d’un augment del 28% el 2021 a un del 16,6% enguany. Es continua en números verds, però la tendència a la desacceleració és clara. I aquí ja no intervé tant la problemàtica de la producció com la demanda dels nostres principals clients exteriors, que també viuen hores baixes. I la situació dels socis europeus encara s’encongirà més si el president Putin manté tancada l’aixeta del gas als països on les condicions climatològiques seran més dures en els propers mesos, la qual cosa farà que molts esforços d’aquells estats es destinin al finançament de la calefacció. Per tant, la previsió és que caigui la taxa de demanda, que de ben segur repercutirà negativament en les exportacions catalanes.

Aquesta incertesa s’agreuja en saber-se les noves dades d’inflació. L’agost es va tancar amb el 10,2% a Catalunya segons l’Instituto Nacional de Estadística (INE), tres dècimes menys que en el conjunt de l’Estat. Es tracta d’una dècima menys que al juliol i la segona pujada més alta des que es tenen registres per comunitats autònomes  (2002). L’increment ha continuat impulsat, sobretot, per l’electricitat, el gas i els combustibles i els aliments.

A la cara de la moneda que comentàvem més amunt, hi ha un fet positiu que pot donar un impuls a la indústria. Fa una setmana, el govern de la Generalitat va signar el nou Pacte Nacional per la Indústria (PNI) amb els principals agents socials. Per al període 2022-2025, aquest acord preveu 152 actuacions amb un pressupost d’entre 2.817 i 3.270 milions d’euros, que suposen entre un 53 i un 77% més que l’anterior PNI, que va estar vigent del 2017 al 2020. Tot i així, aquesta diferència de 453 milions d’euros dependrà de si arriben els desitjats fons europeus Next Generation. Un dels mèrits de l’acord, liderat per la Conselleria d’Empresa del govern, és la representació de tot el territori, que s’ha plasmat en la participació de Foment del Treball, Pimec, Comissions Obreres i la UGT. Al document s’acorda lluitar conjuntament pels objectius d’incrementar el pes de la indústria catalana fins al 22% del valor afegit brut (VAB) el 2025, en línia amb l’objectiu d’assolir un 25% el 2030. També es pretén captar inversors estrangers i convertir Catalunya en un hub tecnològic. Així mateix, es vol impulsar el sector de l’automoció.

Tot i les iniciatives públiques catalanes sempre serà difícil tirar endavant amb solvència si des del govern de l’Estat no arriben decisions justes per reactivar l’economia catalana. De fet, la Generalitat va presentar fa uns dies que l’any 2019 la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic de l’Estat s’hauria situat en els 20.196 milions d’euros, l’equivalent al 8,5% del PIB català, segons la metodologia del flux monetari, la que té en compte on es fa efectivament cada despesa. Amb dades com aquesta i la poca inversió en infraestructures i en altres camps, l’esforç català mai es veurà compensat adequadament, perquè és com caminar amb dues sabates de ferro de 10 quilos cada una.