La indústria, l’esperança de la reactivació econòmica

Amb el setem­bre comença un nou curs esco­lar, polític i també econòmic. I el cert és que ho fa amb força incer­tesa. Tal com ja havíem escrit en aques­tes matei­xes pàgines, el segon semes­tre de l’any no pinta gaire bé, econòmica­ment par­lant, per les con­seqüències que suposa la guerra a Ucraïna, l’aug­ment de la inflació i la pre­visió d’una pos­si­ble revi­fada de la covid aquest hivern.

Avui ens cen­tra­rem en el paper que pot jugar la indústria a casa nos­tra perquè, mal­grat cer­tes con­jun­tu­res, aquest sec­tor pot aju­dar a man­te­nir una situ­ació econòmica esta­ble i dura­dora en el temps. No obs­tant això, ara per ara la indústria cata­lana té com­por­ta­ments favo­ra­bles i d’altres que no ho són tant. Quant a la creu de la moneda, les dades de la pro­ducció cor­res­po­nents al juliol bai­xen d’un 2,3% en ter­mes intera­nu­als, tal com ha publi­cat l’Ides­cat el dar­rers dies, i cauen d’un 3% si ens cen­trem en la manu­fac­tura. I pit­jor encara: nou epígrafs dels dotze en què es divi­deix l’índex de pro­ducció indus­trial (IPI) pre­sen­ten un crei­xe­ment en números ver­mells, sobre­tot el tèxtil i, més encara, l’auto­moció (-11%).

També cal posar èmfasi en les ven­des exte­ri­ors, on fins al juny el crei­xe­ment s’ha alen­tit. Filant més prim, s’ha pas­sat d’un aug­ment del 28% el 2021 a un del 16,6% enguany. Es con­ti­nua en números verds, però la tendència a la desac­ce­le­ració és clara. I aquí ja no intervé tant la pro­blemàtica de la pro­ducció com la demanda dels nos­tres prin­ci­pals cli­ents exte­ri­ors, que també viuen hores bai­xes. I la situ­ació dels socis euro­peus encara s’encon­girà més si el pre­si­dent Putin manté tan­cada l’aixeta del gas als països on les con­di­ci­ons cli­ma­tològiques seran més dures en els pro­pers mesos, la qual cosa farà que molts esforços d’aquells estats es des­ti­nin al finançament de la cale­facció. Per tant, la pre­visió és que cai­gui la taxa de demanda, que de ben segur reper­cu­tirà nega­ti­va­ment en les expor­ta­ci­ons cata­la­nes.

Aquesta incer­tesa s’agreuja en saber-se les noves dades d’inflació. L’agost es va tan­car amb el 10,2% a Cata­lu­nya segons l’Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Estadística (INE), tres dècimes menys que en el con­junt de l’Estat. Es tracta d’una dècima menys que al juliol i la segona pujada més alta des que es tenen regis­tres per comu­ni­tats autònomes  (2002). L’incre­ment ha con­ti­nuat impul­sat, sobre­tot, per l’elec­tri­ci­tat, el gas i els com­bus­ti­bles i els ali­ments.

A la cara de la moneda que comentàvem més amunt, hi ha un fet posi­tiu que pot donar un impuls a la indústria. Fa una set­mana, el govern de la Gene­ra­li­tat va sig­nar el nou Pacte Naci­o­nal per la Indústria (PNI) amb els prin­ci­pals agents soci­als. Per al període 2022-2025, aquest acord pre­veu 152 actu­a­ci­ons amb un pres­su­post d’entre 2.817 i 3.270 mili­ons d’euros, que supo­sen entre un 53 i un 77% més que l’ante­rior PNI, que va estar vigent del 2017 al 2020. Tot i així, aquesta diferència de 453 mili­ons d’euros dependrà de si arri­ben els desit­jats fons euro­peus Next Gene­ra­tion. Un dels mèrits de l’acord, lide­rat per la Con­se­lle­ria d’Empresa del govern, és la repre­sen­tació de tot el ter­ri­tori, que s’ha plas­mat en la par­ti­ci­pació de Foment del Tre­ball, Pimec, Comis­si­ons Obre­res i la UGT. Al docu­ment s’acorda llui­tar con­jun­ta­ment pels objec­tius d’incre­men­tar el pes de la indústria cata­lana fins al 22% del valor afe­git brut (VAB) el 2025, en línia amb l’objec­tiu d’asso­lir un 25% el 2030. També es pretén cap­tar inver­sors estran­gers i con­ver­tir Cata­lu­nya en un hub tec­nològic. Així mateix, es vol impul­sar el sec­tor de l’auto­moció.

Tot i les ini­ci­a­ti­ves públi­ques cata­la­nes sem­pre serà difícil tirar enda­vant amb solvència si des del govern de l’Estat no arri­ben deci­si­ons jus­tes per reac­ti­var l’eco­no­mia cata­lana. De fet, la Gene­ra­li­tat va pre­sen­tar fa uns dies que l’any 2019 la balança fis­cal de Cata­lu­nya amb el sec­tor públic de l’Estat s’hau­ria situat en els 20.196 mili­ons d’euros, l’equi­va­lent al 8,5% del PIB català, segons la meto­do­lo­gia del flux mone­tari, la que té en compte on es fa efec­ti­va­ment cada des­pesa. Amb dades com aquesta i la poca inversió en infra­es­truc­tu­res i en altres camps, l’esforç català mai es veurà com­pen­sat ade­qua­da­ment, perquè és com cami­nar amb dues saba­tes de ferro de 10 qui­los cada una.