La realitat del trasllat d’empreses

Una de les con­seqüències de l’1-O del 2017, tal com es repe­tia contínua­ment en la majo­ria dels mit­jans de comu­ni­cació cata­lans, però encara amb més insistència als de Madrid, va ser que cen­te­nars d’empre­ses cata­la­nes mar­xa­ven cap a Espa­nya a la recerca d’esta­bi­li­tat. Durant molts mesos, premsa, tele­visió, ràdio i por­tals diver­sos ens van bom­bar­de­jar amb aquesta música, fins al punt de pen­sar que si la situ­ació política i social a casa nos­tra no es cal­mava, no hi que­da­rien empre­ses i la pobresa s’apo­de­ra­ria de la nos­tra esti­mada terra, aque­lla comu­ni­tat que havia estat tants anys la loco­mo­tora econòmica d’Estat espa­nyol. Ara que s’han com­me­mo­rat els cinc anys d’aquells fets cal­dria pun­tu­a­lit­zar alguns aspec­tes per enten­dre de debò què va suc­ceir ales­ho­res. D’entrada, cal dir que gai­rebé cap empresa no va mar­xar fora del nos­tre país. El que va pas­sar va ser que diver­ses empre­ses van tras­lla­dar única­ment la seva seu social, que en la majo­ria de casos vol dir que una empresa fixava la seva seu social en una nova adreça on durant la major part de l’any el nom­bre d’emple­ats es pot comp­tar amb els dits d’una mà, tot i que al Prin­ci­pat pugui donar feina a una plan­ti­lla de qua­tre dígits. Rei­tero, cal par­lar amb pro­pi­e­tat.

De fet, la Gene­ra­li­tat va xifrar un any després de l’1-O en 3.700 el nom­bre d’empre­ses que van tras­lla­dar la seva seu social. Això era l’octu­bre del 2018. Ara bé, què sig­ni­fica tras­lla­dar la seu social? La recap­tació dels prin­ci­pals impos­tos de les empre­ses s’ingres­sen a l’Agència Tri­butària espa­nyola, esti­gui on esti­gui situ­ada la com­pa­nyia. A més, cal saber que l’impost més gran, el de soci­e­tats, que és el que afecta els bene­fi­cis, no es repar­teix entre les comu­ni­tats autònomes. I una de les coses més impor­tants que cal­dria conèixer és que el tras­llat de la seu social no implica automàtica­ment el canvi de domi­cili fis­cal. Hem de pen­sar que nor­mal­ment les empre­ses deci­dei­xen pagar els impos­tos a l’indret on tenen la major part de la seva acti­vi­tat. Per tant, l’afec­tació del tras­llat de seus soci­als pel que fa a la recap­tació d’impos­tos és mínima, ja que can­viar l’adreça del seu domi­cili de referència, no vol dir fer el tras­llat físic de les seves fàbri­ques, ni ofi­ci­nes, ni magat­zems, ni locals comer­ci­als. Ara bé, el que sí que es modi­fica és que els con­sells d’admi­nis­tració i les jun­tes d’acci­o­nis­tes anu­als s’hau­ran d’anar a fer a la nova adreça.

Els tras­llats de seus soci­als van afec­tar diver­sos sec­tors, i el finan­cer, també. Un any després de l’1-O, algu­nes infor­ma­ci­ons asse­nya­la­ven que la fuga de dipòsits que van patir Cai­xa­Bank i el Banc Saba­dell no va començar per ini­ci­a­tiva dels par­ti­cu­lars per la por de per­dre els seus estal­vis, sinó amb empre­ses i admi­nis­tra­ci­ons depen­dents del govern cen­tral –lla­vors pre­si­dit pel PP–, que van fer reti­ra­des milionàries de fons. També cal dir que hi havia mol­tes empre­ses que volien treure la seva seu de Cata­lu­nya i no gosa­ven fer-ho. Amb l’excusa del referèndum la decisió es va pre­ci­pi­tar. També es podria recor­dar ara, cinc anys després, la pressió que va fer la monar­quia espa­nyola perquè l’empresa Seat aban­donés Cata­lu­nya, una pressió con­fir­mada poste­ri­or­ment pel comitè d’empresa del grup auto­mo­bilístic.

Algu­nes com­pa­nyies van tras­lla­dar la seu a causa de la tensió ambi­en­tal després de la cele­bració del referèndum i per seguir man­te­nint la segu­re­tat jurídica. Però cal­dria tenir clar que la segu­re­tat, l’esta­bi­li­tat i la con­fiança en el futur de l’eco­no­mia de Cata­lu­nya no arriba pre­ci­sa­ment amb la violència poli­cial per pro­hi­bir les urnes. Com tam­poc no arriba si l’exe­cució pres­su­postària dels dar­rers vuit anys a Cata­lu­nya només se situa al 63%, quan a Madrid el nor­mal és que superi el 120% dels pres­su­pos­tos apro­vats. La Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona acaba de xifrar en gai­rebé 4.400 mili­ons d’euros la inversió que l’Estat espa­nyol no ha exe­cu­tat entre els anys 2013 i 2021. I aquesta set­mana s’ha sabut que l’Estat només ha inver­tit a Cata­lu­nya el 16% del pres­su­post fins a aquest mes de juny. Això sí que crea inde­fensió, ines­ta­bi­li­tat i temor de cara al futur.