‘Welcome to an occupied territory’

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), per als qui no la coneixeu vendria a ser una ANC en estat germinal, des de fa anys que té una taula informativa al Born de Palma. Ara han editat un fulletó per donar a conèixer al turista quatre coses bàsiques. Primer, els fan saber que Mallorca és un territori ocupat que lluita per la independència; segon, els deixen clar quines coses són pròpies de Mallorca i quines no. Comencen pel català, la llengua pròpia: espanyol amb ñ, not Mallorcan. El full distingeix entre el ball de bot i el flamenc, la sobrassada i el xoriço, la bandera quadribarrada i la rojigualda, el rei en Jaume i Felip de Borbó i entre els foners i els toreros. Per acabar, fa una pinzellada sobre les conseqüències de la guerra de Successió, la persecució del català i l’espoli fiscal espanyol. Encara que pugui semblar una anècdota, l’ASM és en aquest moment i en el panorama illenc l’únic actor polític que està dient les coses pel seu nom. Des que Tòfol Soler, expresident del PP a qui sacrificaren perquè congeniava massa amb els catalans, entre altres qüestions, va entendre que aquesta illa era independent o no era i va passar a president l’ASM, l’associació ha anat creixent en socis i simpatitzants. Ara, l’ASM aglutina l’esquerra nacionalista i de centre i els independentistes. A Mallorca la gent és conscient que Madrid els enganya. Saben que no amollaran els recursos necessaris per solucionar els problemes illencs, governi qui governi. Però, i aquí hi ha el gran emperò, Mallorca està repleta d’espanyolistes que defensen Madrid encara que els fotin. Mallorca ja no és Mallorca. Els fills de pares nouvinguts, majoritàriament, no saben parlar català, ni s’hi esforcen; primer es vestiran de flamencs, mai de pagesos; una bona part no diferencia la sobrassada del xoriço; en la bandera quadribarrada no s’hi han fixat i en la rojigualda sí, se la fan seva. La reialesa la coneixen; Joan Carles I no se n’ha estat de fer-la famosa. A Jaume I bé que el varen camuflar situant-lo a la plaça d’Espanya. I dels toros, què n’hem de dir: Olé i olé! I els foners: Qui? Què? Convé començar per ca nostra, sense descuidar els turistes, perquè aviat seran majoria.