El Nadal que arriba

A la cuina, amb el llibre de receptes obert i mentre vaig triant els plats que faré per a aquestes festes nadalenques, la veu de xiulet del primer secretari del PSC, president del Grup Parlamentari Socialistes-Units per Avançar i cap de l’oposició, Salvador Illa, m’arriba barrejada amb el borbolleig de l’aigua a punt d’arrencar el bull. Aquest noi que sembla demanar perdó cada vegada que obre la boca, sempre m’ha semblat un peix bullit. Em recorda el seu company de files, Pere Navarro, el que va apadrinar Portes Obertes del Catalanisme, un aiguabarreig entre els militants del PSC i l’antiga Unió Democràtica, que, vés per on, va aconseguir salvar de l’atur l’exconseller de Medi Ambient i d’Interior Ramon Espadaler. Illa es retoca el nus de la corbata per entrar de ple en el tema dels pressupostos. Assegura, amb una lleugera inclinació del cap que transmet a l’espectador una certa inseguretat, que “no seran uns pressupostos d’adhesió, sinó que seran de negociació” i que per a tot allò que depengui del seu partit, hi haurà pressupostos a Catalunya perquè, el que ell vol és treballar perquè Catalunya, torna a repetir, tingui el futur que es mereix. Quina gran frase, renoi! Sembla extreta d’un anunci de la Coca-Cola.

No ho sé pas, encara, però em sembla que aquest Nadal em decidiré per una bona escudella amb galets farcits, carn d’olla i un bon pollastre de corral amb orellanes i prunes. I no em cal patir perquè l’exministre de Sanitat espanyol ja vetlla pel meu futur i el de tots els catalans. El futur que ens cal. Potser per això es diu Salvador. Un salvador del nostre futur. Pot salvat! Sí, sopa de galets. Està decidit... perquè els galets farcits de carn agraden a tothom. És una sort que en un món tan desconcertant, algú sàpiga quin és el futur que convé. I aquest futur, és un parlar, deu coincidir amb el futur que també desitgen per a tots nosaltres els seus companys del PSOE, oi? Doncs ja l’aixecarem recta la paret del nostre futur. Ben galdós. El problema dels galets farcits és que amb l’ebullició de la pasta, el farciment es desprèn i surt de dins del galet. En això, la meva sogra hi té la mà trencada. No sé pas com s’ho fa perquè el farciment no es mogui i quedi ben enganxat. Un misteri. De ben segur que quan els aboqui als plats fondos, el pressupost ja s’haurà aprovat i llavors ja tindrem el futur que ens mereixem. Ben galdós.