A fons
Els grans projectes passen de llarg de Catalunya
Els darrers temps, els grans projectes econòmics o empresarials de l’Estat espanyol passen de llarg de Catalunya, un fet que dècades enrere no era tan evident. Primer va ser la instal·lació de la fàbrica de bateries per abastir els motors elèctrics de Volkswagen –Seat i Cupra a Martorell– i Ford –al País València–, i ara és Aragó que s’emporta el gran projecte d’hidrogen verd, gràcies al volum d’energia generada per l’eòlica i la solar a la comunitat veïna. Això suposarà una gran inversió que procedirà de les ajudes dels fons europeus de recuperació a través del PERTE d’energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge. Tots aquests projectes arriben per la mà estesa de La Moncloa, ja que casualment el País Valencià i Aragó estan governades pel PSOE, i no es fixen en el pes econòmic català ni en les seves comunicacions; al contrari, si poden restar-li un xic de creixement, encara millor. Davant d’això, l’estratègia catalana ha de ser la de sempre: no dependre de les engrunes que puguin venir dels governs de l’Estat i confiar en la indústria, els serveis, la inversió estrangera, les universitats i la seva gent.
Després de la negociació entre Volkswagen, la Generalitat valenciana i el govern de Pedro Sánchez, la multinacional alemanya confirmava fa uns mesos que la megafactoria per a bateries de cotxes elèctrics s’instal·larà al Parc Sagunt II. Aquesta gran factoria suposarà una inversió d’uns 4.000 milions d’euros que es traduirà en la creació d’uns 3.500 llocs de feina directes i al voltant de 12.000 d’indirectes. La fàbrica de bateries proveirà la planta de Seat a Martorell, la de Volkswagen a Navarra, la de Ford al País Valencià, la de Stellantis (Opel) a Saragossa i la de Renault a Valladolid. Aquesta planta serà una de les sis que el consorci alemany, on hi ha Seat i Cupra, té previst que estiguin en funcionament a partir del 2026.
L’altre gran projecte decidit els darrers mesos l’ha captat Aragó. És tracta d’una planta d’hidrogen verd que promou la catalana Naturgy conjuntament amb Enagás, Fertiberia i Vestas i a la qual, darrerament, s’ha afegit la danesa Copenhagen Infrastructure Partners.
Es calcula que permetrà la creació de 5.000 llocs de feina i estalviar l’emissió d’1 milió de tones de CO2 a l’any en una primera fase. El projecte, anomenat Catalalina, “connectarà els excel·lents recursos renovables” d’Aragó, segons els seus promotors, amb els centres de consum industrial d’hidrogen verd del País Valencià. D’entrada sobta una mica que aquest projecte, liderat per la catalana Naturgy i en el qual té un pes important Enagás, presidida pel català Antoni Llardén Carratalà des del 2007, no hagin batallat més per portar-lo a casa nostra. Cal dir que Repsol estava molt interessada en la generació de l’hidrogen verd des de la petroquímica de Tarragona.
Catalunya tampoc acollirà ni l’agència espacial ni l’agència de la intel·ligència artificial espanyoles. Així ho ha anunciat aquest dimecres el govern espanyol, que ha enviat la primera a Sevilla i la segona a la Corunya.
Veient l’èxit o les ajudes públiques que poden venir de la meseta, Catalunya haurà de seguir pedalant com sempre ha fet. Així doncs, a l’economia catalana només li queda confiar en l’activitat privada i la inversió estrangera per seguir avançant. Catalunya va captar el primer semestre de l’any 1.690 milions d’euros de l’exterior, una xifra que suposa una millora del 19,6% respecte als sis primers mesos del 2021. En concret, es tracta de 277 milions d’euros més en comparació amb un any abans (1.412 milions). A més, l’increment de l’interès estranger per fer negocis tecnològics al Principat ja té xifres. Hi té instal·lades 1.733 multinacionals dedicades a aquest àmbit, un 26% més que abans de la covid. Són, majoritàriament, companyies procedents dels Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia, i que es dediquen sobretot a les TIC i a la transformació digital de la indústria, però, també, a l’electrònica i a l’audiovisual.
