Una economia més incerta per al 2023

Després d’un 2022 mar­cat pels preus abu­sius de l’elec­tri­ci­tat, el gas i els car­bu­rants, una inflació alta amb totes les con­seqüències que com­porta, els preus dels pro­duc­tes d’ali­men­tació pels núvols i la falta de sub­mi­nis­tra­ment d’alguns com­po­nents essen­ci­als per a la pro­ducció indus­trial, tot fa pen­sar que aquest 2023 també estarà ple d’incer­te­ses. Només el nivell d’inten­si­tat d’aquests índexs i la seva dura­bi­li­tat per­me­tran saber si la crisi econòmica serà més o menys pre­o­cu­pant en els pro­pers tres-cents sei­xanta-cinc dies. Amb la guerra d’Ucraïna pel mig i les can­vi­ants rela­ci­ons entre els EUA, Rússia i la Xina –bus­cant tots man­te­nir el lide­ratge o incre­men­tar-lo– es fa difícil de pre­veure com es tan­carà l’any que aca­bem d’ence­tar.

Amb aquest pano­rama sob­ten les dades de l’atur del desem­bre que, mal­grat tot, no són tan dolen­tes com es podia intuir. Cata­lu­nya ha aca­bat el 2022 amb un total de 346.338 atu­rats, la xifra més baixa regis­trada en un mes de desem­bre des de fa tres lus­tres. També suposa 22.820 per­so­nes sense feina menys que l’any ante­rior. Durant l’últim mes de l’any, el ritme de cre­ació d’ocu­pació s’ha fre­nat lleu­ge­ra­ment, amb 2.132 tre­ba­lla­dors menys. Amb tot, el total d’emple­ats que cotit­zen a la Segu­re­tat Social és de 3.615.780 tre­ba­lla­dors, la xifra més alta en aquest mes de la sèrie històrica, dis­po­ni­ble des del 2004.

Ara la qüestió és saber què albira el 2023 en l’àmbit econòmic. Se seguirà reduint l’ocu­pació? El crei­xe­ment s’impo­sarà o, al con­trari, es caurà en la recessió de què tant es parla? I la defi­ci­ent inversió pública de l’Estat a Cata­lu­nya seguirà crei­xent?

Cal recor­dar que el pri­mer semes­tre de l’any pas­sat, l’exe­cució de la inversió de l’Estat pres­su­pos­tada per al 2022 al Prin­ci­pat es va que­dar estan­cada al vol­tant de les matei­xes xifres que el 2021, segons les dades publi­ca­des pel Minis­teri d’Hisenda. En l’informe que va pre­sen­tar a mit­jans d’octu­bre, la Inter­venció Gene­ral de l’Admi­nis­tració de l’Estat (IGAE), fins al 30 de juny del 2022, el govern esta­tal només havia exe­cu­tat gai­rebé un 16% de les inver­si­ons reco­lli­des en el pro­jecte de pres­su­pos­tos. Amb aquest pano­rama con­ti­nuat d’incom­pli­ments, tot fa pen­sar que el nou any es tan­carà, un cop més, amb una xifra escan­da­lo­sa­ment minsa de la inversió pública apro­vada per l’exe­cu­tiu espa­nyol.

Per intuir el mal de què hau­rem de morir, el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) nega que l’eco­no­mia mun­dial vegi la llum al final del túnel. Segons l’orga­nisme finan­cer, els prin­ci­pals mer­cats glo­bals pati­ran una situ­ació “més difícil” aquest 2023 que l’exer­cici pas­sat, i fa un èmfasi espe­cial en la Unió Euro­pea, els Estats Units i la Xina. Així ho ha mani­fes­tat la direc­tora gerent de l’FMI, l’eco­no­mista búlgara Kris­ta­lina Geor­gi­eva, que insis­teix que “un terç de l’eco­no­mia del pla­neta entrarà en recessió” durant els pròxims mesos. L’orga­nisme mone­tari glo­bal avisa que “les tres grans eco­no­mies del pla­neta s’estan desac­ce­le­rant simultània­ment”. A més, rei­tera que la mei­tat de la UE ence­tarà l’any amb patrons de decrei­xe­ment econòmic, men­tre que la fre­nada en sec de l’eco­no­mia xinesa s’accen­tuarà, encara més, amb la nova onada de coro­na­vi­rus que assola el país.

Si s’ana­lit­zen els actors econòmics de l’Estat espa­nyol, la situ­ació aquí serà millor de com la pin­ten els orga­nis­mes forans. Així, l’Estat sem­bla que esqui­varà la recessió (dos tri­mes­tres seguits crei­xent en nega­tiu) i, a més, lide­rarà el ritme de crei­xe­ment entre les eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des. Aques­tes dades con­tras­ten amb la pre­visió més opti­mista del govern de Pedro Sánchez, que indica un incre­ment de l’acti­vi­tat d’un 2,1% per a enguany. De fet, aquesta taxa qua­dru­pli­ca­ria la del con­junt de l’euro­zona en un con­text d’ele­vada incer­tesa per la invasió russa d’Ucraïna. Per la seva banda, l’esti­mació més pru­dent de l’1,3% del Banc d’Espa­nya, i més ali­ne­ada amb la mit­jana de les ins­ti­tu­ci­ons estran­ge­res, també des­carta una con­tracció del PIB.

La situ­ació econòmica dependrà també de l’evo­lució i la recepció dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion. Pre­ci­sa­ment, fa pocs dies la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona va dema­nar a l’Estat i a la Gene­ra­li­tat que n’acce­le­rin l’exe­cució. L’Estat només ha exe­cu­tat el 49% dels fons del Meca­nisme de Recu­pe­ració i Resiliència pres­su­pos­tats entre gener i octu­bre del 2022. És evi­dent que les admi­nis­tra­ci­ons sem­pre van un pas enrere a l’hora de reac­ti­var l’eco­no­mia del país i de la seva gent.